Canpop banner


    [Juanito i la cova]

    Identificador: mariajuan2
    Títol: [Juanito i la cova]
    Tipus:
    Recol·lector: María Juan Llopis
    Informant: Antonio Llopis Vidal
    Edat informant: 85
    Localitat: Alcoi
    Data enregistrament: Febrer de 2010
    Extensió: mp3
    Text:

    JUANITO I LA COVA

     

    Això era i no era una casa que eren molt pobres, i tenien quatre o cinc fills, con que un dia sa mare diu al major:

     

    - Mira Fulano, [...] tendràs que fer- te l’animo d’anar-te’n per ahí  i a vore si treballes un poc, i guanyes dine[r]s i mos ajudes a viure perquè no podem viure.

     

    Con que aquell agarra [...]i se’n va.

     

    A l’a[l]tre, al segon [...]aquell no torna, ja no es veuen, diu:

     

    - Mira, Fulanet no ha tornat, [...] ara et toca a tu fer lo mateix, anar-te’n  per ahí a vore si trobes faena i vens, i mos ajudes.

     

    Aquell diu:  - Sí, sí- hala, se’n va.

     

    I el tercer, quan ja havia passat molt temps i no havia tornat ningú dels dos, la mare diu:

     

    - Pos mira et quedes tu Juanito, aixina que,  veges qué fas[?]

     

    - Sí, sí mare, vosté no es preocupe que jo busqué dine[r]s i quan tinga dine[r]s ja tornaré. 

     

    Con que el xic agarra un sarnaxet en el pa i unes llonganisses i lo que podia arreplegar de allí de casa i se’n va. I anda que andarás, anda que andarás, troba una agüeleta, que era mol[t] velleta, arruga[d]eta i tal diu:

     

    - Xe on vas tu per ahí[?]

     

    [...] - Pos mire, que resulta que jo vaig per ahí buscan[t] faena [...] i no en trobe- diu Juanito.

     

    - Pues mira de moment comencem una cosa, dinem lo que jo tinga ací en el sarnaxo i después ja xarrarem.

     

    Con que es posen a dinar, ram[!] ram[!] ram[!], i s’ho mengen tot, i quan ja havien  acabat, diu l’agüeleta:

     

    - Mira saps qué vaig a fer? Contar-te lo que m’ha passat, i ja voràs tu lo que és. Jo anava per ahí, i vaig anar a un puesto per la serra, i jo m’agrada molt agarrar herbes, i vaig trobar una herba que m’agradava molt, i vaig dir: -Si?, A[ra] voràs [!]-   l’agarre tota i me la enduc, i aspentan[t],  aspentan[t], trum[!] em vaig pegar una trompa[d]a, però vaig agarrar la herba, però al mateix temps vaig vore que on estava la herba en la terra havia una cova. I jo vaig dir:  - Si? a vore que hi ha per ací. Con que me n’entre a la cova.

     

    I entra en un puesto que hi havia una habitació, i diu:

     

     - Mare que bo[!]-  Estava tot ple de puxeros bollin[t], allí fen[t]-se uns puxeros de carn i xulla, de tot.

     

    - Jo agarre, astire un caso que hi havia allí i em tire a traure una xulla i en això em senc que tots els casos que hi havien allí tirats, comencen a pegar-me, tom[!] tom[!] tom[!].

     

    - On va la agüeleta esta[?] Que va a menjar-se els puxeros[?] Fora d’ací.

     

    - Jo cama corren[t] me’n vaig a un a[l]tre puesto. Seguint, seguint, seguint,  trobe un puesto que havien llits,  i jo cansa[d]a que estava de la carrera que m’havia pegat vaig dir, - Pos ara em gite ací, en este llit, i descanse un poquet-  con que encara no m’havia gitat, quan comence a sentir-me.

     

    - On va l’agüeleta esta a gitar-se ací? Hala[!]  Vaja-se’n agüeleta!-  I tots els matalafs pegant-li trompa[d]es, tom[!] tom[!] tom[!]

     

    - I jo me’n vaig anar corren[t]s-,  diu,  -veges tu lo que m’ha passat [...]-.

     

    - Pos bé, hala be se  n’anem cada u per un camí.

     

    El xic, Juanito diu: - Xe! esta agüeleta ha contat els seus pertorbs, vaig a vore si es de veres.

     

    I l’agüeta li havia dit on era. Con que agarra aplega allí i fa el mateix que havia fet l’agüeleta. I ell agarra un caso es posa un bon plat de puxero i tot i queradilla, i comença a menjar-se-lo. ram[!] ram[!] ram[!] I  no passa res. Con que se n’entra més cap a dins i aplega on esta[v]en els llits i diu:

     

    - Xe! Ara tinc son después de menjar tan, vaig a gitar-me.

     

    I es gita i no passa res, esta dormint ahí un rato, con que diu:

     

    - Si? Ara me’n vaig més cap a dins, més cap a dins, cap a dins.

     

    I es troba en un puesto que era com si fora un jardil, [...] de flors, tot ple de flors[!]  Un puesto d’eixos de ai[g]ua  i tan bonico. I allí en el jardil aquell, havia una princesa, pegan-li voltes al jardilet, i darre [r]e d’ella uno com si fora el dimoni [...]. I allí [...] com si estagueren asperan[t]-la, quatre puestos pa sentar-se uns cavallers molt ben mudats i molt ben vestits que allí esta[v]en.  Con que Juanito diu:

     

    - Xe qué passa ací? Açò qué és?

     

    I va, se’n va cap al dimoni i diu:

     

    - Que estàs fen[t] tu[?]

     

    I diu el dimoni: - Jo[?]

     

    I descubr[e]ix que tenia a la princesa eixa allí cautiva, con que li pega quatre trompa[d]es al dimoni i trau a la princesa, i la princesa diu:

     

    Ai Juanito[!] M’has salvat [...]  [a]nem-se’n a casa.

     

    - Qué tu qui eres[?]

     

    - Mire, jo soc la princesa del reino de No Sé  On, con que anem i es casem.

     

    La princesa li conta a son pare.

     

    - Ai que be[!] Ai que be[!]  Pos hala caseu-se.

     

    I es casen i clar, com entonces de príncipe ja tenia molts dine[r]s, quidra als pares i viuen tots tan contentos i tan feliços.

     

     

    I cuento contat ja s’ha acabat [!]

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es