[Juanito i la cova]
Identificador: | mariajuan2 |
Títol: | [Juanito i la cova] |
Tipus: | |
Recol·lector: | María Juan Llopis |
Informant: | Antonio Llopis Vidal |
Edat informant: | 85 |
Localitat: | Alcoi |
Data enregistrament: | Febrer de 2010 |
Extensió: | mp3 |
Text: | JUANITO I LA COVA
Això era i no era una casa que eren molt pobres, i tenien quatre o cinc fills, con que un dia sa mare diu al major:
- Mira Fulano, [...] tendràs que fer- te l’animo d’anar-te’n per ahí i a vore si treballes un poc, i guanyes dine[r]s i mos ajudes a viure perquè no podem viure.
Con que aquell agarra [...]i se’n va.
A l’a[l]tre, al segon [...]aquell no torna, ja no es veuen, diu:
- Mira, Fulanet no ha tornat, [...] ara et toca a tu fer lo mateix, anar-te’n per ahí a vore si trobes faena i vens, i mos ajudes.
Aquell diu: - Sí, sí- hala, se’n va.
I el tercer, quan ja havia passat molt temps i no havia tornat ningú dels dos, la mare diu:
- Pos mira et quedes tu Juanito, aixina que, veges qué fas[?]
- Sí, sí mare, vosté no es preocupe que jo busqué dine[r]s i quan tinga dine[r]s ja tornaré.
Con que el xic agarra un sarnaxet en el pa i unes llonganisses i lo que podia arreplegar de allí de casa i se’n va. I anda que andarás, anda que andarás, troba una agüeleta, que era mol[t] velleta, arruga[d]eta i tal diu:
- Xe on vas tu per ahí[?]
[...] - Pos mire, que resulta que jo vaig per ahí buscan[t] faena [...] i no en trobe- diu Juanito.
- Pues mira de moment comencem una cosa, dinem lo que jo tinga ací en el sarnaxo i después ja xarrarem.
Con que es posen a dinar, ram[!] ram[!] ram[!], i s’ho mengen tot, i quan ja havien acabat, diu l’agüeleta:
- Mira saps qué vaig a fer? Contar-te lo que m’ha passat, i ja voràs tu lo que és. Jo anava per ahí, i vaig anar a un puesto per la serra, i jo m’agrada molt agarrar herbes, i vaig trobar una herba que m’agradava molt, i vaig dir: -Si?, A[ra] voràs [!]- l’agarre tota i me la enduc, i aspentan[t], aspentan[t], trum[!] em vaig pegar una trompa[d]a, però vaig agarrar la herba, però al mateix temps vaig vore que on estava la herba en la terra havia una cova. I jo vaig dir: - Si? a vore que hi ha per ací. Con que me n’entre a la cova.
I entra en un puesto que hi havia una habitació, i diu:
- Mare que bo[!]- Estava tot ple de puxeros bollin[t], allí fen[t]-se uns puxeros de carn i xulla, de tot.
- Jo agarre, astire un caso que hi havia allí i em tire a traure una xulla i en això em senc que tots els casos que hi havien allí tirats, comencen a pegar-me, tom[!] tom[!] tom[!].
- On va la agüeleta esta[?] Que va a menjar-se els puxeros[?] Fora d’ací.
- Jo cama corren[t] me’n vaig a un a[l]tre puesto. Seguint, seguint, seguint, trobe un puesto que havien llits, i jo cansa[d]a que estava de la carrera que m’havia pegat vaig dir, - Pos ara em gite ací, en este llit, i descanse un poquet- con que encara no m’havia gitat, quan comence a sentir-me.
- On va l’agüeleta esta a gitar-se ací? Hala[!] Vaja-se’n agüeleta!- I tots els matalafs pegant-li trompa[d]es, tom[!] tom[!] tom[!]
- I jo me’n vaig anar corren[t]s-, diu, -veges tu lo que m’ha passat [...]-.
- Pos bé, hala be se n’anem cada u per un camí.
El xic, Juanito diu: - Xe! esta agüeleta ha contat els seus pertorbs, vaig a vore si es de veres.
I l’agüeta li havia dit on era. Con que agarra aplega allí i fa el mateix que havia fet l’agüeleta. I ell agarra un caso es posa un bon plat de puxero i tot i queradilla, i comença a menjar-se-lo. ram[!] ram[!] ram[!] I no passa res. Con que se n’entra més cap a dins i aplega on esta[v]en els llits i diu:
- Xe! Ara tinc son después de menjar tan, vaig a gitar-me.
I es gita i no passa res, esta dormint ahí un rato, con que diu:
- Si? Ara me’n vaig més cap a dins, més cap a dins, cap a dins.
I es troba en un puesto que era com si fora un jardil, [...] de flors, tot ple de flors[!] Un puesto d’eixos de ai[g]ua i tan bonico. I allí en el jardil aquell, havia una princesa, pegan-li voltes al jardilet, i darre [r]e d’ella uno com si fora el dimoni [...]. I allí [...] com si estagueren asperan[t]-la, quatre puestos pa sentar-se uns cavallers molt ben mudats i molt ben vestits que allí esta[v]en. Con que Juanito diu:
- Xe qué passa ací? Açò qué és?
I va, se’n va cap al dimoni i diu:
- Que estàs fen[t] tu[?]
I diu el dimoni: - Jo[?]
I descubr[e]ix que tenia a la princesa eixa allí cautiva, con que li pega quatre trompa[d]es al dimoni i trau a la princesa, i la princesa diu:
Ai Juanito[!] M’has salvat [...] [a]nem-se’n a casa.
- Qué tu qui eres[?]
- Mire, jo soc la princesa del reino de No Sé On, con que anem i es casem.
La princesa li conta a son pare.
- Ai que be[!] Ai que be[!] Pos hala caseu-se.
I es casen i clar, com entonces de príncipe ja tenia molts dine[r]s, quidra als pares i viuen tots tan contentos i tan feliços.
I cuento contat ja s’ha acabat [!] |
Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |