Batiste i el dimoni

BATISTE I EL DIMONI

El de Batiste, pos mira,  això era un soldat que venia de la guerra i no tenia on dormir, i se n’entra a una bodega d’eixes de poble i als primers masseros que troba li diu:

- Escolte, vostés em dirien on puc dormir [?]

- [...] Eh jo que sé  -diu el massero.

- Mire, veu aquell castell d’allí denfron[t] [?]

Era un Castell que tenia misteri

- [...] Pos en aquell castell, si vosté vol… però ha de ser valent perquè si no…

- Com no tinc que ser valent, si jo vinc de la guerra[?]

- Pues ha de ser valent, pos vaja allí i dorga allí i ja.

Total que Batiste se’n va al Castell bevent algo que duia, les llonganisses i unes botifarres. [...] I s’acenta allí en la taula, i en això sent una veu que dia per la ximenera [...]

- Batiste, caigo o no caigo[?]

I ell diu: -No sé, qué serà açò[?], al ratet  -Batiste, caigo o no caigo[?] I a la tercera volta que li diuen això diu, - Xe ja estic cansat, cau si vols i si no ves-te’n[!]

Con que, en el moment que diu això, brum brum brum brum, un ruido gran i allí damunt la taula cau el dimoni. Iii, un dimoni en uns cuernos i tal.

- Xe tu qui eres[?]

- Jo soc el dimoni, i vinc a jugar a les cartes en tu, aixina que..

I Batiste diu: -Però no m’has de fer trampes, que si em fas trampes... Jo t’apanyaré.

Con que es posen a jugar i Batiste veu que el dimoni fa trampes i agarra li pega dos trompa[d]es i diu:

- Ala ves-te’n d’ací [...].

Entonces el dimoni li diu:  -Batiste sa[p]s que farem[?] Açò, este Castell és com si fora meu, tot lo que hi haja per ací t’ho done p[er] a que em soltes.

Diu Batiste: -No sé no sé, però be, [a]nem a vore lo que hi ha.

- [...] Pos mira, [a]nem per les habitacions i anirem ve[i]ent lo que hi ha. [...].

Con que sen van per l’habitació i entren en una i veuen això, ple de llibres, tots llibres bonicos i arreglats.

I Batiste diu:  -Xe quan de llibre[!] bueno bé, p[er] a que seran estos llibres[?]

P[er] a l’agüelo, que li agr[ad]a llegir molt[!]

- Hala bé bé.

Después entren a un a[l]tra habitació, i havien pues... madeixes de llana, de tots els colors.

- Mira madeixes de llana[!] P[er] a qui seran estes madeixes[?]

Pa l’agüelita, que mos faça un jerseiet[!]

Después van a un a[l]tra habitació

- I açò  que són[?]- Estava ple de pastels, però pastels bonicos.

- Estos pastels p[er] a qui seran[?]

Pues p[er] al tio Tonin, que li agra[d]en molt els pastels[!]

I aixi[na] s’acaba.  

Reproductor MP3