L'origen del dia de la Vella

En la història sagra[d]a, diuen, jo no hu ha llegit, però la que m'ho ha dit m'ho crec que siga aixina. Anaven [l]es tropes d'eixe contrari del Senyo[r], com li d[e]ien a aquell...Herodes, Herodes...tu hu has sentit o llegit Herodes?, Herodes volia mata[r] al Senyo[r] i el Senyo[r] només tenia que tres hu quatre anyets. El Senyo[r] era fill de Maria, la Virgen Maria i volien mata[r]-lo pa que no manara pa que no fera res en el món. Volia mana[r] Herodes, i la tropa d'Herodes, era com si fóra el manaó  i la tropa, els soldats. Bé, i anaven volent-lo matar, i entraven a un poble i tots els xiquets als tres hu quatre anys els mataven. Aixina no es salvava el Senyo[r], però va arriba[r] a un poble que [l]es dones van di[r]... es van entera[r], i van di[r]:

-Ara volen mata[r] al Senyo[r], pos ara anem a fe[r] xiquets de pendons i e[l]s posem en el carre[r].

I fe[i]en un xiquet o una xiqueta o un home, vestit de draps i els posaven en la baldosa o assentat o en terra gitat i la tropa d'Herodes, en el ca[?] damunt del poble, entraven i ve[i]en els monyicots aquells [?][...]:

- Per aquí! per eixe carre[r] ja han passat! I ja mira ja estan morts ahí.

I eren els monyicots, i aixina es va salva[r] el Senyo[r], de no mata[r]-lo [...] i a parti[r] d'ahí, pos això han començat a fe[r] velles semetjant allò, aquell acte de què els xiquets e[l]s van fe[r] de pendons i e[l]s van tira[r] al carre[r] gitats i pare[i]xia que era un xiquet que l'havien matat i [l]es tropes entraven per la punta del carre[r] i ve[i]en lo mateix que en este carre[r], eh, seguit, si veus uns munyicots en la baldosa [...]

-Ui! per aquí ja han passat!

Pos aixina va passar va se[r] salvat el Senyo[r] aixina.

[...]

Quant la Mare de Déu en el Senyo[r] en un burret, el Senyo[r] era xiquitiu, xicotet encara, i anava sa mare i San[t] Josep, que d[e]ien que era el esposo de la Virgen, però no era el pare del Senyo[r], el Senyo[r] no tenia pare. La Virgen es va que[d]a[r] en estado a través del cristal[l], a través d'un cristal[l] de un rallet de sol es va que[d]a[r] en estado i va tenir al Senyo[r] i anaven fugint-li a les tropes, perquè [l]es tropes anaven sobre ell. [L]es tropes d'eixe malo [...] Herodes anaven a la usma[?] de mata[r]-lo al Senyo[r] i anava San[t] Jose[p], ella i el ninyet en un, el Senyo[r], en un burret i la Virgen a voltes anava a cavall, a voltes anava a peu... i anaven pel camp i San[t] Jose[p] es va gira[r] i va di[r]:

-Ui! per damunt d'aquella serra venen [l]es tropes, ara mos a[l]cansen.

 I la Virgen diu que es va arrima[r] a una mata que es dia una retama [...] que diu "estàs més amarg que la retama", a una retama que tenia [l]es rames grandota i tenia [l]es rames penjant i es va covijà allí i la retama va puja[r] [l]es rames amunt i ella li va di[r]:

-A[i]xina et vesgues tan amarga tota la teua vida com em vesc jo esta nit.

Per això amarga tant la retama, i después quan va fugi[r] de la retama havia una palmera grandota en unes palmes i una soca i es va amagar darrere la soca i va dir:

-Oh, palmera cúbreme!

I la palmera va de[i]xa[r] caure [l]es rames i van passà[r] [l]es tropes i no la van vore. Per a[i]xò el dàtil té una o en el pinyol [...] de hui per avall en meja[r] un dàtil, el dàtil té, és una coseta aixina i té un tallet ahí, no pos la o la té aquí darrere, ahí té el tallet i ahí té la o, molt ben feta. [...] i la Virgen anava anant, anaven fugint de [l]es tropes i havia uno que estava llaurant i diu:

—Labrador, ¿qué haces?

—Estoy sembrando unas pocas piedras.

 I la Virgen li va di[r]:

—Si piedras siembras, cantos te se vuelvan.

Y se le puso el bancal como si fuera una sierra. Un poco más adelante otro labrador estaba y la Virgen le preguntó:

- Labrador, ¿qué haces?

- Estoy sembrando un poco trigo para el otro año.

I va di la Virgen: Vente mañana a cogerlo, sin ninguna detención, este favor te lo hace el Divino Redentor y si por nosotros vienen preguntando, di que nos has visto estando sembrando.

El home se'n va ana[r] a sa casa molt content i li va di[r] a la dona lo que li passava. Van busca[r] a[l]s homes en el a[l]tre dia [?] a sega[r] el blat que ja estava sec, va créixe[r] tota la nit es va fe[r] sec i al demà el van seca[r]. Estant segant el blat, van aparé[i]xe[r] Herodes i cinc soldats que duia ell, preguntant per: un home, una dona i un xiquet. I el labrador dijo:

 - Yo sí que los vi, cuando yo sembraba pasaron por aquí.

 I aquells van di[r]:

 - Quan estava sembrant...pos malo res tornem-mon-ne, ara ja no e[l]s tenim que a[l]cança[r].

I tot, en una nit es va fe[r] tot, es va cria[r] el blat, es va seca[r] i al demà [?] el van seca[r], [...] el grà ja estava fet, i allò ho va fe[r], un milacre va fe el Senyo[r], pa què no...perquè el sembra[d]o[r] va di[r]:

- Jo si que els vaig vore, quan jo estava sembrant van passa[r] per aquí.

El soldat pensava: "quan tu estaves sembrant i ara estàs segant, mira si fa temps que ha passat".

Axina es va salva[r]. Historietes d'eixes en hi han moltes.

Reproductor MP3