El cuento de Siete Lindas

El cuento de Siete Lindas.

Siete lindas era una xica guapíssima guapíssima guapíssima, mira si era guapa que era guapa com set i faenera com set. Vivia en una caseta de mala mort. Resulta que no volia eixir de casa perquè era tan guapa tan guapa que tots la miraven, li tancaven el pas quan anava pel carrer i ella s’agobiaba, s’agobiaba molt.

 Això i entonces va pensar de posar-se un vel davant la cara i un diumenge se’n va anar a missa i el fill del rei que estava allí, que era un xic jove, la va vore i es va quedar amprendat en ella.

-Que xica més guapa, esta xica, esta xica que guapa és.

I no podia comprendre com una xica tan guapa podria dur un vel davant de la cara, entonces va preguntar a una dona que tenia al costat, li va dir:

- Ascolte per què esta xica tan guapa porte el vel davant la cara?

- pues mira - li diu la dona – és tan guapa, de tan guapa que és, per a on passa tots la miren i ella esta agobià, se agobia, se agobia moltíssim i és pobreta molt[a]  pobreta i viu en una caseta de mala mort i bueno que vol que li diga.

I el fill del rei diu:

- Ai, pues jo m’h[e]a enamorat d’ella.

I agarra i se’n va al castell i li diu a son pare:

-M’h[e]a enamorat de una xica, de una xica molt guapa!

I son pare que va fer? pues anar a informar-se a vore si esa xica qui era? De quina família provenia? I li van dir:

- Mire, esa xica és molt bonica, molt bonica, però és molt[a] pobreta, molt[a] pobreta, és una bona xica; sí, és molt bona xica però molt[a] pobreta, és tant pobreta que jo trobe que això no li convé, no li convé a vostè, no li convé... seria vergonyós p[er]a vostè, crec jo.. no sé i [...] i p[er]al seu fill també.

I el rei va dir:

- Pues bé moltes gràcies!

I que va fer el rei? pues li va manar al seu criat que cremara la caseta a on vivia siete lindas, que li pegaren foc i entonces pues van anar i li van pagar foc.

 [...] Justament estaven els pares de ella dins i ella també, els pares de ella, pues mira, com eren majors es van cremar i ella com era jove li va donar temps a tirar-se a un pouet que tenien en casa, un pouet que no era molt fondo i res, que es va salvar la xica.

La xica pues tenia molta pena, molta pena. Quan va eixir de casa es va vestir d’home i se’n va anar a demanar faena a palacio. Fijat-tu eh!

Es va vestir d’home en el seu sombreret i tot de xic i el rei que el va vore en palacio  diu:

- Este xic, [...] tan distingit, tan templat que xic més guapo senyor!

I quan li presenta al fill, el fill diu:

- pues sí mira, saps lo que us dic [?], es contra[c]tem, perquè com vaig a casar-me ens faràs falta  i a on vatja en tu es quedaran tots prendats, tan guapo i tan educat! Seràs el meu acompanyat principal i vindràs en mi sempre, sempre en mi!. Ara después, despus demà, vaig a casar-me i tu estaràs sempre al meu costat!

I entonces que van fer? A eixe xic que era ella, el va vestir ben vestit, tot ben arreglat, no sabien que posar-li ben guapo, guapíssim... entonces teníem que anar-se’n de viatge a casa de la nóvia p[er]a casar-se i anaven en cavalls. El fil del rei li diu:

- Ala, tu este cavall, mira quin cavall més chulo! Ves este p[er]a tu i este p[er]a mi! Ala mone!

I manprenen camí i apleguen a un punt que hi anaven dos camins uno pac a la dreta i l’altre pac a la esquerra i el fill del rei li [...] pregunta:

- I a tu com te cridem que no sé el teu nom?, Com te criden?

[...] Ella que anava vestit de xic li diu:

- A mi me criden Desgracia

- Bueno mira, tu tira per eixe camí de ahí i jo per este d’ací, eixirem al mateix puesto.

I ala, pues un tira per un camí i l’altre per l’altre.

A la xica que estava vestit de xic diu:

- ah pues, pues bé, hasta después, i ala, ala. I tira per el camí.

I arrea en el cavall per el camí que li va dir el fill del rei i al rato [...] comença a dir:

- Arre cavall, arre cavall antes me llamaban Siete Lindas i en el palacio me llaman Desgracia!

I el fill del rei el va sentir.

- Xé que diu? Que diu este?

I l’altre:

- Arre cavall antes me llamaban Siete Lindas i en el palacio me llaman Desgracia!

I el fill del rei el va tornar a sentir i diu:

- Ai, ai, ai ... Què passa ací? Per què diu això?

I quan es van ajuntar els dos camins i van aplegar a palacio a casa de la nóvia el fill del rei no parava de mirarlo.

- Este xic, este xic em sona a mi.. em sona a mi i no sé per què. És ella segur,és ella, segur segur, vestida d’home però és ella, ai, ai, ai...

Bueno, com tenien que fer nit allí, en casa de la nóvia, va [a]plegar l’hora de sopar i n’hi ha bon banquet quel dimoni tot ple de coses bones, p[er]a menjar de lujo i estaven tots sentats allí en taula i estaven els pares de la nóvia, els pares d’ell també, tots allí, en una taula redona. El rei diu:

- Bueno, ara que estem tots ací anem a brindar i a dir cada uno una cosa, eh! tots! Tots anem a dir una cosa brindar pels nóvios.

[...] uno brindava per els nóvios, l’altre per açò, l’altre per allò, l’altre per no sé cuantos, l’altre per...i quan aplega el fill del rei el rei li diu:

- Vinga es toca a tu! Vinga! Brindem per el casament o por lo que tu vulgues.

I el fill del rei tenia la nóvia a un costat i a Siete Lindas vestit de xic a l’altre i diu:

- Miren, jo tenia un armari en claus noves i velles, les noves se m’han perdut. En quines el tinc que obrir?

I tots ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja

I el rei diu:

- Pues en les velles!

I diu el fill:

- pues sí! Esta es la meua dona en esta m’h[e]a de casar!.

I agarra a Siete Lindas, l’abraça i la besa i allí mateixa la va presentar, después es va casar amb ella.

Cuento contat, cuento acabat.

Pablo Pico Ivorra

Reproductor MP3