Canpop banner
    • Inici  ›
    • Cercar  ›
    • La llegenda de la Cova del Llop Marí


    La llegenda de la Cova del Llop Marí

    Identificador: alexandrac
    Títol: La llegenda de la Cova del Llop Marí
    Tipus:
    Recol·lector: Alexandra Cañadas Lobenstein
    Informant: Juan Alfred Cañadas Osinski
    Edat informant: 52
    Localitat: Illa de Nova Tabarca
    Data enregistrament: 20/05/2014
    Extensió:
    Text:

    Esta és una leyenda que parla de Tabarca i els sirenes, i le diuen la llegenda de la Cova del Llop Marí. Comence.

    Tabarca té al sur una gruta que s’interna unos cent metres pel subsòl de la població. I en aquesta gruta penetren les aigües del mar, a favor entren també embarcacions de poc calat. Aquesta caverna es diu “La Cova del Llop Marí”, perquè a ella vénen aqueste peix que és gran i ferotge, de cos llis i viscós, i la seua boca està armada de dents de diverses medides i formes.

    Aprofitant la fosca de la nit, els habitants de Tabarca s’atreveixen a penetrar en la gruta i, tirant al mar els seus hams, pesquen al Llop Marí.

    La cova és d’aspecte fantàstic, i entre les estalactites que pengen es veuen concavitats on es recullen les gavines.

    A finals del sigle disnou, la gruta va rebre la visita de dos estranyis llops marins, i els mariners ben coneixedors dels llops marins, els van identificar com una parella de sirenes. Allí es van acollir per rebre el naiximent del seu primer fill. Però la gent de l’illa va considerar una invasió i un perill, ja que anaven a destruir els xarxies i a menjar-se la pesca.

    Van esperar una nit de lluna plena, van tendir les seues xarxies i van atrapar a la femella per sorpresa. La por li va precipitar el part, la cria va neixer morta. Va ser tal la seua tristesa, que també la mare va morir.

    I el pare? En la seua solitud més angustiat, va llançar udols de dolor i de ràbia que van perforar els timpans dels illencs durant tres dies. Temps que va trigar a morir.

    Hi ha habitants de Tabarca que afirmen que el seu cadàver està ancara en les profuntitats. I els nits de lluna plena, des de la gruta, llança grits que s’escolten des de la mateixa Santa Pola. I després, al mar, es forma una processió de lecholas, calamars, llises, sépies, molls i llagostes, que assisteixen a un curiós seguici fúnebre. I en el fons de la gruta, s’estenen com catifa, les algues, esponges, petrosias i axineles [?].

    Un funeral en honor a aquell sireno que va morir de solitud enyorant la seua família... I que va aprendre a plorar després de mort.

    I aquesta és la llegenda.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es