"[La Carrilà de la Serp]"

Llegenda

            La llegenda de la Carrilà[da] de la Serp fa referència a un xiquet que, per ací, per estes terres diem que era un xiquet “molt mal cregut” o siga que no feia cas a ningú. Ni a sa mare, ni al agüelo, ni al pare, ni a ningú, a ningú.

            Sa mare volia que l’ajudara perquè en aquella època encara no n’hi han llava[d]ores, no n’hiava res, i entonses la gent tenia que anar a llavar-ho, pos al llava[d]or allí dalt al costat del Molí de Paper. I el crio sempre estava fent malditeries.

            Entonces, sa mare, com se n’anava eixe xiquet sempre a Santa Llúcia, li deia, “no vages soles a Santa Llúcia, que allí en Santa Llúcia, potser que, quan es fiques en la Carrilà[da] de la Serp, no pugues tornar”.

            Entonces el xiquet no li feia cas a sa mare, no li feia cas a ningú, ja et dic, com estava dient-te, no?.

Entonces, conta la llegenda que eixe xiquet, pos se’n va anar a Santa Llúcia, i al anar-se’n a Santa Llúcia, a les dotze del migdia, tenia per costum, la Carrilà[da] de la Serp, tancar-se. Que va passar? Que el xiquet, com no era cregut, es va ficar dins de la Carrilà[da] i automàticament, el dimoni va tancar la Carrilà i el va engollir.

Sa mare, al vore que tardava, que tardava, que no venia, ella ja sabia on estava el xiquet. El xiquet quan se n’anava de casa, sempre se’n pujava al mateix lloc. Allà, a vore la Carrilà[da] de la Serp i a Santa Llúcia, a les restes del Castell Vell, del Castell Vermell.

Entonces, van pujar tots allí i es van donar compter que a les peus de la Carrilà[da], n’hiava una sabata. “La del meu fill” va cridar enseguida sa mare.

Sa mare era molt devota, molt devota de Santa Llúcia, i al ser molt devota de Santa Llúcia, li va resar i li va tornar a resar i li va dir, “Santa Llúcia, fes un milacre que el meu fill veuràs com es torna bo”.

I al total, que al final, Santa Llúcia fa el milacre, torna a obrir-se la Carrilà[da] de la Serp, i el xiquet va eixir. A partir d’eixe moment, eixe xiquet “mal cregut” es va tornar un bon xiquet i ajudava a sa mare, li ajudava a tot el món. I Santa Llúcia, pa que no tornara a passar lo mateix, pos lo que va fer, va ser, a partir d’eixe moment, encara que tocaren les dotze, la Carrilà[da] sempre es quedaria oberta.

Reproductor MP3