[El miracle de l'Ecce Homo]

Pues estic parlant des de Pego i anem a parlar del Santíssim Ecce-Homo que es el patró i resulta que el patró este té un milacre molt gran i molt bonico , que antes la capilla del Santíssim Ecce-Homo era un hostal.

I el hostal, pues clar, allí per la nit pues descansaven moltes persones que [a]na[v]en de peregrinació, [a]na[v]en peligrant i carros i mules descansaven, perquè antes portaven el transport a[i]xína. I resulta que hi havia tam[b]é un pelegrí i una família de madrilenyos que tenien dos xiquets i els xiquets pues passejaven i corrien pel pati, però una cosa que disfrutaven els creatures.

Però, a tot això, se’n va i hi havia un pou i el xiquet corren[t]s corren[t]s se’n va  i cau dins del pou, i el xiquet, l’a[l]tre major, li diu:

-          Mamá mamá que el nene se ha caido dentro del pozo.

-          ¿Dentro del pozo? ¿que ha pasado hijo mío?

I quan se’n va[r]en anar  i agarren i van vore que el xiquet estava damunt de la barana del pou però tot banyat. I clar, és quan li diu:

-          ¿Hijo mío, ¿quién te ha sacado?

-          [¡]Un hombre que llevaba un bastón con una capa i era muy bajito[!].

I és quan l’hostaler diu:

-          Pues bueno, anem a vore si és que està allí el pelegrí.

I va[r]en anar i el pelegrí no estava i antonces ja es va[r]en vore la imatge del Santíssim Hecce-Homo allí i d’en tonces que va[r]en fer la Iglesia, va[r]en fer la capilla del Santíssim Hecce-Homo i sa fundat això, i clar  i el pou eixe enca[r]a existix, enca[r]a està allí.

I això es tot el milacre que va fer el Santíssim Ecce-Homo.

Reproductor MP3