Canpop banner


    [Una nit d

    Identificador: lorenamart
    Títol: [Una nit d
    Tipus:

    Llegenda

    Recol·lector: Lorena Martinez Ruiz
    Informant: Assumpció Brotons i Box
    Edat informant:
    Localitat: Mutxamel
    Data enregistrament: 8-5-2014
    Extensió:
    Text:

    -Bon dia Asun, podries contar-me una llegenda?

    -Per supost. I vaig a contar-te una llegenda tal i com me la va contar a mi Pepe, “el rompe“, que ja no està entre nosaltres, d’un succeït que li va passar a ell quan era xiquetet. El dia 2 de novembre... la iglesia catòlica celebra el dia de les ànimes, el dia següent al dia de tots sants, el dia dels difunts. I l gent opina que eixe dia hi ha que fer els llits el més prompte possible, perquè tens que tindre les coses arreplegades, perquè la gent que tu has estimat, els teus familiars que ja no estan amb tu, eixe dia venen a les cases a descansar als llits. Inclus abans es dia als xiquets que portaren cuidao i no feren moltes travesures pel carrer perquè les animetes es podien fer antropesar.

    Pues una nit de un dos de novembre, va haver una tempesta molt forta i per les sèquies venien plenes en lo que Mutxmel s’anomena aigaut, que es també aiuga de cel, aigua de ventura, d’esta que s’aprofitava per a regar i no es pagava. Pues son pare, de Pepe, li va dir:

    -Xiquet, agarra el llegó que mon anem a regar.

    I sa mare els va demanar que per favor no isqueren esa nit que era una nit de ànimes, i que els ànimes estaven per tot arreu, i que per favor no isqueren de casa. El pare, encara que dubtós va poder més la necessitat d’arreplegar el aigua i regar els camps. Provistos de dos sacs de plàstic, que feia de impermeable, els seus llegons, i un fanalet, on portaven un ciri, van agarrar el camí de l’alamada cap amunt, en busca d’arribar al seu bancal, al seu tros de terra. A mitjà camí, un tró d’eixos fortísims i un rellamp, acompanyat de una ventà forta de vent, es va tirar, es va apagar el fanalet. Davant d’eixe soroll, i d’eixa foscor, es van quedar gelats, i espantats, i va ser el propi pare el que li va dir:

    -Xiquet tornemo-ne cap a casa.

    Allí es va quedar el fanal, inclus van deixar els llegons, no saben si seria una animeta o no, que no es podia eixa nit en teoria treballar. Alló cert, es que van en tindre que tornar a sa casa i no varen poder regar, aquella nit de ànimes.

     

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es