El Patufet

El patufet

Hi havia una vegada un nen tan petit tan petitet, que li deien al Patufet. Vet i aquí, un dia que li va dir:

-Patufeeeeet! Ves a la botiga a comprà® un dineret de safrà.

I el Patufet va agarrar el dineret i se’n va anà®.

Camina per bon que pel camí cantava:

-Patim, Petam, Petum, homes i dónes al catret

Patim, Petam, Petum, no trepitgeu al Patufet.

Però, com que era tan petit, tan petitet, es va cansar i es va a posar a ,(prendre), a dormir una estona sota una col.

Veies tu, que en aquells moments passa una vaca i es menja la col. I el nen no va tornà® a casa.

Entonces, la seva mare al ver que passaven les hores, surt:

-Patufeeeeet! On eeeeeets?

I el nen no contestava, però com s’anava acostant a la vaca al Patufet desde dintre deie:

-Sóc a la panxa del bou que no neve ni plou.

I a la seva mare no el sentia, hasta que va arribà® al costat de la vaca i el va sentí®. I que van fe®? Que van començà® a duu una força menja al bou, força menja al bou, hasta que el bou va fe® un pet, va sortí® al Patufet, tot content i espavilat com si res no haguès passat, i aque(s)t conte s’ha acabat. 

Reproductor MP3