La raboseta de Pamis

Bueno pues açò era un poblet molt xicotet, que estava propet d’Ondara i li d[e]ien Pamis. I les dones tenien la costum de fer tots els diumenges putxero, i com els agradava molt la pilota pues totes les dones posaven la pilota al putxero. Quan [a]cavaben se’n [a]naven a missa, i els homes es quedaven a una replaceta que hi ha fumant i xarrant.

Les dones pues quan [e]ixien de missa sen [a]naven a casa, i arriba un diumenge...

-        I la pilota? Ací no està, te l’has menjat tu?

 I l’home: - Jo no, jo no.

 L’altra casa. - Mira jo tampoc tinc pilota i on se na anat la pilota, te l’has menjat tu?

 I tots culpant-se uns als altres  i la pilota no apareixia.

-        Pues açò te que ser algo, perquè les pilotes assoles no se’n van.

-         Pues mireu ara el diumenge que ve se’n [a ]naneu vosatros a missa i mosatros espiarem a vorer qui és el que s’endú les pilotes.

I allà a l’hora que anaven a [e]ixir de missa, veuen una rabosa que entrava a les cases agarrava la pilota se la posava en una bolsa, i anava a totes les cases replegant les pilotes.

-         Ah la mala sorra, ja està ací la de les pilotes!

I comencen a caçar-la però la rabosa tras cap a la muntanya corrents, i no la van poder alcansar. I en això una àguila que passava, l’agarra i se l’endú cap amunt, i quan estava amunto alta cap al cel...

-        Raboseta veus terra? 

-        Una cosa com un garbell.

 Cap amunt, cap amunt.

-        Raboseta veus terra?

-        Ohh una cosa com un plat.

-         Raboseta, raboseta, veus terra?

-        Una cosa com un centimet.

-         Ara és el moment.

I la deixa caure, i aquella al vorer que se nava cap avall comença:

-        Dones poseu mantes i matalafs que va a caure la Mare de Déu dels Desemparats.

 I totes les dones posant els matalafs per a què caiguera blaneta la Mare de Déu i quan cau es veuen a la rabosa.

-         Ah mala sorra ja mos has tornat a enganyar!

 I comencen a agarrar graneres i a pegar-li granera[d]es.

I aquella: - Per favor, per favor no em pegueu més, ja no ho tornaré a fer!

-        Però tu que fe[i]es? Per què t’enduies les pilotes?

-         Ai! es que els meus xiquets els agrà[da] amunto i jo no podia comprar-les ni fer-les.

-         Pos dona això no és fa, que robar és un pecat molt gran, ara de hui endavant, tu si vols una pilota mos dius els meus xiquets tenen gana de pilota i mosatros te la farem, però mos tens que prometre que no vindràs més a robar res ni a mos faràs ningun mal.

-        Ho  promet, ho promet, no ho faré més!

-        Pues ale mosatros també et prometem que tots els diumenges cada casa el farà una pilota pels teus xiquets.

 I colorin colorao este cuento se ha acabao. 

Reproductor MP3