La Puríssima Xiqueta de Benissa

Bé, informant Pere Ivars Santacreu de 36 anys de Benissa. Ara et contaré el que es diu la manera en la qual es conta que va arribar la puríssima a Benissa, la Puríssima Xiqueta a Benissa.

Doncs bé, Benissa... això va succeir fa molt de temps, Benissa era un poble menudet i una nit de tempesta diu que a la casa dels Vives, els Vives era una família amb molt de, amb diners de Benissa.

Bé, doncs, una nit de tempesta van, van sentir que tocaven a la porta, que... i en obrir resulta que eren un parell de pelegrins que estaven demanant, demanaven hospedatje o allotjament per a passar la nit.

La família els va allotjar, els va hospedar i els va... i van passar la nit allí. Al matí següent com que els peregrins no tenien diners en agraïment per la bona fe de la família i per haver-los allotjat van regalar un retable a la família d’una mare de Déu.

La dóna de la casa diu que el va guardar dins d’un baül i al mati següent en ara veure a ventilar la casa, obrir les finestres, que abans es ventilava la casa i netejar resulta que es va adonar que la mare de Déu estava damunt del baül i diu:

¾      Ei! jo trobe que jo l’havia guardada dins del baül!

Li va preguntar al seu home, diu:

¾      Joan! -a l’home li diuen, li diuen Joan- Joan tu has, tu has tret la mare de déu del baül i l’has posada, l’has posada damunt?

¾      Escucha jo no sé res d’això, jo no en fet res.

¾      Xe...! què cosa més estranya

I la torna, la va tornar a alçar dins del baül i a l’endemà la mateixa història; entra la dóna per a obrir les finestres, per a ventilar la casa i la mare de Déu altra vegada estava damunt del baül

¾      Xé! Joan di[s]-me la veritat has tocat la...?

¾      Que jo no he tocat res, que jo no he tocat la mare de Déu, que jo no he posat res.

I la torna a posar i la dona la torna a alçar dins del baül i al, al dia següent, i al tercer dia la mateixa, la mateixa pel·lícula, la mateixa historia. Diu:

¾      Xé! Això és una cosa, això és una cosa de donar part a l’autoritat.

Total que van cridar al rector i li van, li van explicar el que havia succeït i el rector va guardar la mare de Déu a l’església.

Bé, en passar un temps resulta què com, com a dies de hui  resulta que hi havia una sequera molt gran al poble i es va decidir de traure aquella imatge en processó per a demanar aulla, per demanar que ploguera amb tant bona sort que van traure la mare de Déu en proce, en provessor i va començar a ploure i vinga aulla, pero aulla, aulla misericórdia i plou que te plou i vinga ploure. La gent ja estava un poc...

¾      Xé! una cossa es que ploga poc i l’altra cossa es que ploga massa...

I diuen:

¾      Pos [a]nem a tornar a traure a la mare de Déu altra volta, altra vegada a vore si para de ploure.

Va ser baixar la mare de Déu i anar així per la porta i de moment va parar de ploure en sec i clar en aquell moment es van adonar compte que allò era una cosa gran i que una senyal i van decidir que, fer aquella imatge la patrona de Benissa.

Des d’aquell dia la van dir, la van anomenar la Puríssima Xiqueta per les seues dimensions, per ser un retable xicotet, una verge xicoteta. I des d’aquell dia, el quart diumenge d’abril cada any se celebren les festes patronals de Benissa en honor a la Puríssima Xiqueta i estrany és l’any que en estes feches, en estes dates no ploga.

Per què es diu la Puríssima xiqueta? Doncs trobe que ja l’he explicat, per les dimensions de la imatge. Bé doncs açò es tot, així m’ho van explicar a mi i així t’ho explique jo a tu. 

Reproductor MP3