La raboseta de Pamis
Identificador: | solebiszar |
Títol: | La raboseta de Pamis |
Tipus: | |
Recol·lector: | Soledad Bisquert Zaragoza |
Informant: | Maria Rosa Zaragoza Balaguer |
Edat informant: | 52 anys |
Localitat: | Ondara |
Data enregistrament: | 26/04/2014 |
Extensió: | |
Text: | Eren les festes de Pamis dels Sants de la Pedra. I venia un predicador a fer missa major, i el personal se n’anava a missa amb la mantellina les dones i els homes de trage, i la música tocant. I fe[i]en putxero i pilotes. Es deixaven el putxero al foc en unes pilotes que no cabien dins. Però ara resulta que ahí Segaria, a la Cova Fosca, hi havia un rabosot i una raboseta que estaven seguit al tanto de la olor de Pamis i com tenien fam, un li diu a l’altre: - Que fam tinc. - Pues, no tenim res per a menjar. - Rabosot, demà és la festa a Pamis i totes les dones tindran putxero. Tu vés i revolteja les campanes. I les dones [e]ixiran al sentir les campanes. Jo aniré an un cabàs i agarraré totes les pilotes, vindrem ací a la muntanya i mo les menjarem. I allà se’n van la raboseta i el rabosot sense fer riudo. El rabosot toca les campanes i se n’ixen tots al carrer mirant el campanar i es veuen que havia un rabosot que tocava la campana. Van començar a xillar i se n’entren dins de casa, agarren la granera i comencen a granera[d]es en el rabosot. I diuen que el van fer més calent que un all, i allà la raboseta se la va lliurar. I quan estaven totes les dones a missa, se’n va anar per darrere els corrals i va entrar a una casa, va destapar la cassola, va vorer la pilota i se la va menjar. Passava a una altra casa i lo mateix. Ho fe[i]a a totes les cases, cassola que destapava, pilota que es menjava, i es va menjar totes les pilotes de totes les cases de Pamis. I entonces s’acaba la missa i totes les dones ixen de missa, i a l’hora d’escórrer el caldo, la Vicenta destapa la cassola i... - Jo ací no tinc pilotes! Se’n va anar al costat de casa i li diu: - Xica jo no tinc la pilota. I l’altra dona: - Ohh, pues jo tampoc! L’altra igual, i l’altra, hasta que es veuen totes sense pilota. I es van alarmar. Allà se’n van els dos, la rabosa més farta que el rabosot perquè era més guilopa, s’assenta damunt la pedra plana espatarrà que no podia més, i el rabosot: - Ai raboseta, que malalt estic! Jo també vull pilota, dóna’m una pilota! I la raboseta: - Pilota? Si me les he menjat totes jo! - Tu t’has menjat totes les pilotes? I no m’has guardat cap? I la raboseta que veu que el rabosot corria darrere d’ella, comença a córrer, però no podia de lo plena que estava, i diu: - Ai corb salva’m que el rabosot vol matar-me! I li diu el corb: - Puja damunt del meu llomet. I volant, volant se la va endur cap amunt. I quan ja estaven amunt li diu: - Raboseta veus terra? I ella: - Un rogle com un[a] era. - Raboseta veus terra? - Ara vec un rogle com un garbellet. - Pues ja estem propet.
I pom, tanca les aletes, i pum cau, i pega un bac. I on cau? Enterra, allí l’Alberca, es rebenta i s’escampen totes les pilotes. I fa un muntó de pilotes com aquesta casa de gran. |
Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |