Canpop banner


    La raboseta de Pamis

    Identificador: solebiszar
    Títol: La raboseta de Pamis
    Tipus:
    Recol·lector: Soledad Bisquert Zaragoza
    Informant: Maria Rosa Zaragoza Balaguer
    Edat informant: 52 anys
    Localitat: Ondara
    Data enregistrament: 26/04/2014
    Extensió:
    Text:

    Eren les festes de Pamis dels Sants de la Pedra. I venia un predicador a fer missa major, i el personal se n’anava a missa amb la mantellina les dones i els homes de trage, i la música tocant. I fe[i]en putxero i pilotes. Es deixaven el putxero al foc en unes pilotes que no cabien dins.

    Però ara resulta que ahí Segaria, a la Cova Fosca, hi havia un rabosot i una raboseta que estaven seguit al tanto de la olor de Pamis i com tenien fam, un li diu a l’altre:

    -        Que fam tinc.

    -        Pues, no tenim res per a menjar.

    -        Rabosot, demà és la festa a Pamis i totes les dones tindran putxero. Tu vés i revolteja les campanes. I les dones [e]ixiran al sentir les campanes. Jo aniré an un cabàs i agarraré totes les pilotes, vindrem ací a la muntanya i mo les menjarem.

    I allà se’n van la raboseta i el rabosot sense fer riudo. El rabosot toca les campanes i se n’ixen tots al carrer mirant el campanar i es veuen que havia un rabosot que tocava la campana. Van començar a xillar i se n’entren dins de casa, agarren la granera i comencen a granera[d]es en el rabosot. I diuen que el van fer més calent que un all, i allà la raboseta se la va lliurar. I quan estaven totes les dones a missa, se’n va anar per darrere els corrals i va entrar a una casa, va destapar la cassola, va vorer la pilota i se la va menjar. Passava a una altra casa i lo mateix. Ho fe[i]a a totes les cases, cassola que destapava, pilota que es menjava, i es va menjar totes les pilotes de totes les cases de Pamis.

    I entonces s’acaba la missa i totes les dones ixen de missa, i a l’hora d’escórrer el caldo, la Vicenta destapa la cassola i...

    -        Jo ací no tinc pilotes!

    Se’n va anar al costat de casa i li diu:

    -        Xica jo no tinc la pilota.

    I l’altra dona:

    -        Ohh, pues jo tampoc!

    L’altra igual, i l’altra, hasta que es veuen totes sense pilota. I es van alarmar.

    Allà se’n van els dos, la rabosa més farta que el rabosot perquè era més guilopa, s’assenta damunt la pedra plana espatarrà que no podia més, i el rabosot:

    -        Ai raboseta, que malalt estic! Jo també vull pilota, dóna’m una pilota!

    I la raboseta: - Pilota? Si me les he menjat totes jo!

    -        Tu t’has menjat totes les pilotes? I no m’has guardat cap?

    I la raboseta que veu que el rabosot corria darrere d’ella, comença a córrer, però no podia de lo plena que estava, i diu:

    -        Ai corb salva’m que el rabosot vol matar-me!

    I li diu el corb:

    -        Puja damunt del meu llomet.

    I volant, volant se la va endur cap amunt.

    I quan ja estaven amunt li diu:

    -        Raboseta veus terra?

    I ella: - Un rogle com un[a] era.

    -        Raboseta veus terra?

    -        Ara vec un rogle com un garbellet.

    -        Pues ja estem propet.

     

    I pom, tanca les aletes, i pum cau, i pega un bac. I on cau? Enterra, allí l’Alberca, es rebenta i s’escampen totes les pilotes. I fa un muntó de pilotes com aquesta casa de gran.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es