El Gall i Sant Pere

Quan parlem normalment de galls, ens referim als pollastres, eixos animalets que fan quiquiriqui... I Quan ve l’ hivern i s’acosten les festes del Nadal, els galls es tornen molt poregosos i fan:

-       Quiqiuriqui... el Nadal ja està ací.

 I quan són grossos i grans diuen:

-       Cocoroco... [quien] [fuera] foc?

I els sues amos els contesten:

-       Quiquiriqui... jo te’l faré.

Però clar, nosaltres no anem a parlar dels galls, si no dels galls dels peixos, que són uns grans peixots, platejats i vermellosos, amb una boca molt gran i que [tienen] dos taques negres, redones, una a cada costat.

Aquesta rondalla, l’arreplegarem al Campello, a una platja que es diu Tratjo.

Això es que venien el nostre senyor i Sant Pere, per les nostres terres que venien predicant i venien d’Alacant i caminant per vora mar, caminant, caminant... molt cansats, [anigueren]  a parar a la platja del Tratjo del Campello.

Mirant la mar una vesprada, allí, estaven uns mariners que estaven calant per el bolitx[?] d’una barca. [Uno] aguantava la [xarxia], l’altre remava, allí tots fent el seu art. I el nostre Senyor i l’apòstol, miraven com treballaven. Però Sant Pere, que era pescador, un podia aguantar-se i finalment li va dir al nostre Senyor:

-       Senyor! Puc agafar algun peix.

I el nostre Senyor li va dir:

-       Pere, no, que són d’aquells home[n]s.

Els peixots xicotets, blancs, molt brillants... aquells, li [llamaren] molt la atenció.

Però bé, sense pensar-ho dues vegades, Sant Pere es va alçar, va entrar dius de l’aigua i hàbilment, agafà en dos dits, el polze i el del mig, el gall que tant li agradaven. Content i satisfet es girà cap a on era el nostre Senyor i li va mostrar.

-       Mira quin peix més bonic Senyor!

Jesús estava per contestar, quan es va sentir la veu d’un pescador que li deia a Sant Pere.

-       Xé!  Qui no siga del l’art que s’aparte!

Dirigint-se a Sant Pere, el nostre Senyor li ordenà benvolent: - Pere solta el peix.

Amb cara de pena, l’apòstol deixà anar aquell peix, però tot sorprès, va poder veure que de moment, el gall portava una taca negra a cada costat, eren les seus ditades, les ditades de Sant Pere.

Reproductor MP3