La xiqueta que es va perdre al mont

Pos diu la llegenda que hi ha una família, un matrimoni que tenia una xiqueta de sis o set anys i un dia se’n va anar en els seus amics a buscar rovellons, que açò es una cosa que es fa molt en el monte de anar en el otoño a buscar rovellons, i se’n va anar el pare amb la xiqueta de sis o set anys i tots els amics al monte a buscar rovellons, i resulta que el pare pos estava buscant per ací, per allà, parlant en els amics i no es va donar compte que la xiqueta es va pe[r]dre se va anar per un altre camí i es va pe[r]dre i van estar pos quan es van donar compte tots, tots a buscar la xiqueta  a pegar botes per monte pa munt, pa vall i no trobaven a la xiqueta per ningú puesto. El home pos va baixar a casa a di[r]-li a la dona;

- Mira que ham anat a buscar rovellons i la xiqueta me s’ha perdut i no la trobe.

I des de entonces pos tot el poble es va volcar pues durant varios dies p’a buscar la xiqueta, i anant per el monte tots els homes del poble, van pujar varios dies a buscar la xiqueta per monte i les dones pujaren a la mare de déu a demanar-le a la mare de déu de gràcia, la patrona, que per favor que la xiqueta que la trobaren en vida perquè era una xiqueta xicoteta i soles per monte no sabia viure.

Al cap de tres dies de estar buscant-la per tot el poble i no trobar-la, van cridar a la porta de esta família i quan la mare abri la porta, es la xiqueta que havia vingut a casa i cridava pa entrar en casa, i quan la va vore la mare pos clar imagina la il·lusió, la alegria d’haver-la trobat, plorant, donant-li gràcies al senyor perquè l’havien trobat i quan li pregunten a la xiqueta:

-Però tu com has pogut viure tres dies pel monte tu soles que allí va fred, que allí en el otoño allí fa molt de fred en el monte, no ni ha res que menjar ni res,

I la xiqueta no més li deia a sa mare:

 - Mare una dona major que venia tots el dies i em donava de menjar, i em tapava amb una manteta quan anava a dormir i em cantava una cançó pa que puguera dormir.

 - Però qui es esa dona, tu no la saps, una dona del poble no saps qui és?

I la xiqueta: - No, no mare però una dona venia y m’ajudava.

Total que les pares tots contents, tota la família, tots els amics contents pos van decidir a pujar a la mare de déu, al santuari a donar-li gràcies a la mare de deu de gràcia perquè havien trobat a la xiqueta en vida i la havien trobat en salut, i quan entren dins del santuari i la xiqueta veu la mare de deu de gràcia, la imatge, s’arrima a la mare i li diu a la orella a sa mare:

 - Mare eixa és la dona que venia tots el dies a ajudar-me, que venia a cantar-me una cançó per a dormir-me, que em tapava amb una manteta i que tots el dies em cuidava quan estava perdut en el monte.

Reproductor MP3