El caragol del somo

Gracia: Estes festes ha fet una calor en Onil.

Maria José:  Si, i això perquè?

Gracia: Es súper estrany perquè sempre, sempre plou.

Maria José: Sempre plou?

Gracia: Sempre, sempre. Si Mira n’hi ha una llegenda que diu que hi ha un caragol molt vell, que en la seua closca té tota la història dels pobles gravada i ell el que fa és contar-li-la a tots, la resta de caragols i tots els animals que n’hi ha allí. Li diuen el caragol del somo, perquè està en la penya del somo, que és una part de la serra de Mariola, la serra d’ Onil. I resulta que anava un caragolet xicotet que tenia molta set i li va...veia que el sabia tantes coses sobre el poble li va preguntar si creia que plouria o no, perquè, perquè tenia molta set i no plovia i ja era vint-i-set d’abril, vint-i-huit d’abril i no plovia, i el caragol del somo li va dir que tranquil que si que anava a ploure i el li deia: “ i com estàs tan segur?” i deia: “ perquè sí, perquè en Onil el dia vint-i-huit d’abril començarà a ploure”. I diu: “perquè?”. Diu: “ perquè n’hi ha unes festes en Onil que tots els núvols del voltant volem vore, i tots el núvols que venen de la mar s’apropen al poble en el vint-i-huit d’abril, i que tinguera un poquet de paciència perquè primer sentiria un muntó de trons i es pensaria que seria la tormenta, i no seria la tormenta, seria la mascleta[d]a de l’avinguda de la constitució que senyalaria l’arranca[d]a de les bandes, que començaren les festes”, i això el caragol podria pensar que eren els trons perquè tots el núvols estarien ahí, i encara no serien els trons, osiga en cara no serien els núvols que començarien a ploure. Els núvols s’apropiarien fins a Onil, fins a les cinc i mitja de la vesprada. A les cinc i mitja de la vesprada quan senqueren el primer tro, si que seria que obririen les portes de la eternitat, i tots els festers i festeres que ja no estan al poble, que són els nostres avantpassats, les persones que eixiren corren[t] corren[t]  corren[t]  corren[t]  cap a Onil per veure la entrada de tots els festers i els més antics que ja fan molt més temps que van morir, estarien intentant que no ploraren perquè clar si ploren, plouria moltíssim i el fet de ploure faria que els festers no pugueren estrenar el seus trages que han estat preparant tota...durant tot l’any, els pobres capitans que tenen tan de tanta història, tant de boato, tant de trages i aleshores el que fan es que els més antics fan que els altres no ploren però no poden aguantar-se perquè veuen els que...que els podrien estar ahi i veuen la seua descendència, i el caragolet li diu: “però jo passen les hores i continue sense sense vore com plou”, i ell li d[e]ia que tranquil, que tranquil perquè ja eren les cinc i estarien a punt a punt. De repent, una goteta va caure i veia el caragolet, podia vore des de’l somo com els més joves miraven cap al cell i deien escolta que no eixim que s’acaba la entrada i no eixim, i els més majors el que fe[i]en es tocaven...posaven la palma de la mà aixina cap dalt i les gotes li cauen i entonces les llepaven un poc, se’ls arrimaven a la boca i prenien ese sabor de sal, saladet, i el caragol diu clar si els núvols venen de la platja, l’aigua del mar està sala[da], però no, són les llàgrimes dels festers que n’hi havia abans, els que... aleshores a les cinc i mitja de la vesprada va començar la entrada i va començar a ploure.

Maria José: I sempre plou en les festes D’ Onil.

Gracia: El dia 28 d’abril sempre plou perquè s’obrin les portes...el primer tro s’obrin les portes del cel i eixien tots en manada a vore als festers. Per això, en Onil sempre plou i el caragol del somo continua ahí dalt contant la història i este jove caragolet jo crec que li prendrà el relevo.

Maria José: Si?

Gracia: Si,perquè li va dir que agarrara totes les històries que li contaven i les escriguera en la seua closca perquè conforme fora més gran siguera infinita. Entonces serà ell que despues contarà la història d’Onil i per tant, sempre plou en Onil per això. 

Reproductor MP3