Canpop banner


    Els quadres amagats

    Identificador: melanymrki
    Títol: Els quadres amagats
    Tipus:

    Llegenda episodi històric

    Recol·lector: Melany Mrkic Ricci
    Informant: Francisca Sines Sevila
    Edat informant: 87
    Localitat: Altea
    Data enregistrament: 27/05/2014
    Extensió:
    Text:

    “Jo vivia en una casa que em van obligar a vendre-la (para), és el carrer que va al cementeri, és aqueix carrer. Clar estava la casa ací, i la casa taponava aqueix carrer. Bé doncs açò que em van obligar a vendre-la, i ara no se per que ho dic. Llavors aqueixes persones que sempre estan ficades en l'església li van dir a la meua tia:

    - Hi ha! Úrsula et vaig a portar els llibres i coses de l'església perquè els amagues.

    I la meva tia diu:
    - Hi ha! Però els milicians sempre estan per ací!

    Aqueixa senyora, dos capellans li'ls /els hi porte a una casa de camp que tenien i han estat tota la guerra allí, perquè si no els havien matat, i ella de tant en tant anava i els portava menjar.
    I la meva tia a dalt de la seua casa tenia un munt grandíssim de garrofes i va fer un forat i va posar els llibres de l'Església i algunes coses; que haguérem pogut agafar moltes coses, però per la por, perquè si t'agafaven un sant o açò et mataven. I la meva tia tènia allí els quadres dels sants ficats allí.
    I saps que feien els milicians?

    Com estava tan al costat de l'església doncs ells pensaven:
    -Doncs aquestes han agafat coses. Anem a pujar a furgar-li, que tindrà quadres i coses.

    I la meua tia la pobra tremolant:
    -No tinc gens, no tinc gens, pujar pujar!

    I la meva tia diu:
    -Si hi haguera hagut una persona allí s'haguera mort.
    Saps que posen en l'escopeta que portaven en el fusell, una malloneta com una navalla, doncs agafaven açò i feien aixina a la garrofa no li'l pensaven eh!

     

     

    I la meua tia deia:
    - I que punxeu?
    - Doncs si tens alguna cosa amagat ho matem!

    I La meua tia va dir quan ja havien passat mesos a la senyora:
    -Jo m’espanten molt quan vénen, porta-t'ho al camp i posa-ho en el sòl o en la terra com siga, jo no vull tenir res més.

    I la meua tia ho tènia allí els quadres dels sants, però com estava tot tan a la paret i ells feien així no els van agafar. Però l'esglai que portava la meua tia, mare meua!

    Li'l van portar tot abans d'acabar la guerra, per que la meua tia va dir que li espanta molt, qualsevol dia comencen a llevar garrofes i ho veuen i em maten a la meua. Per una ximpleria d'aqueixes et mataven.” 

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es