[El pardal de Sant Joan]

Es deia que en èpocas de pobresa els camperols de Castella anaven fins a la pròspera Valencià per tal de trobar fortuna perquè a eixes pobles hi havia molta fam i , els portaven als xiquets a Valencià a vore a ver si ahí trobaven un lloc de treball o d’aprendissos o per tal de estar en una casa bona i traure diners per suportar la pobresa.

Normalment els xiquets de les famílies castellanes o de Murcia [...] no trobaven treball perquè hi ha molta demanda i ... el que passa sempre, no?

Total que els pares dels xiquets [...] anaven al centre i ahi es trobaven dins...al costat de la plaça del mercao central . Bàsicament anaven a l’església dels Santos Juanes i si no n’hi havia hagut fortuna ni treball tenien que tornar-se’n a Castilla, deixaven als xiquets . Però clar, deixar als xiquets a soles...era molt fort. I... es deia que , n’hi havia una costum de la gent que era deixar als xiquets ahí plantats. I per tal d’anar-se sense que es donaren compte, pues els deien una cosa que era realment la llegenda que queria contar.

En la torre principal dels Santos Joans hi ha un gran pardal, molt fosc. Què està ací, d’alt del tot i els pares deien als xiquets, per deixar-les a soles i fugir fins al seu poble.[...]: “Mira, ves ese pàjaro? Veus això que porta al pico? Això es una bola d’or massís. Tu quedat aquí tranquil·lament que jo tinc que anar al mercat a traure taronges i una mica de pa per tal d’anar-nos a casa, Tu [...] i espera, que el pardal probablement obrirà el pico i deixarà caure la bola d’or . Tu agafa-la que l’or val molts diners, tu agafa-la i esta-te atent que si ‘agafes ens tornarem a casa amb molts diners i no tindrem que encontrar més treballs i anirem al poble rics”

Bé, i els xiquets pues clar, veian ahi el pardal fosc damunt la torre i ahí es ficaven nerviosos: que si cau si no cau, mirant que el pardal dóna voltetes, no dóna voltetes... Total, mentre els xiquets estaven ahí a soles els pares s’anaven i els deixaven ahi i clar...passaven una mitja hora, una hora, dos hores... i ja [...] els xiquets es donaven compte que allò no era normal i es posaven a donar voltes darrere, damunt dient: “on està el meu pare, on està la meua mare?”

I... doncs... la gent del mercat ja coneixia ...que ja havia tornat a passar el que moltes vegades passava, que s’anaven els pares y deixaven als xiquets.

I, es diu també [...] que molta gent després de ver als xiquets per ahi andant a soles i plorant i tirats ahi al sol pues agafaven i se’ls portaven a les seues cases i els donaven de menjar i algú clar, es quedava ahí i feia la seua for

Reproductor MP3