Canpop banner


    [Els porcs endimoniats]

    Identificador: pabloguija
    Títol: [Els porcs endimoniats]
    Tipus:
    Recol·lector: Pablo Guijarro Huesca
    Informant: Sergi Escrivà Bertomeu
    Edat informant: 22
    Localitat: Alacant
    Data enregistrament: abril 2014
    Extensió:
    Text:

    Això era una volta, el tio Tano, que baixava acompanyat del seu ruc baixava pel camí vell que porta de Relleu fins a Sella. Al tio Tano se li va fer de nit i no tenia altra cosa en la que pensar i reflexionar sobre aquelles històries que els contava, els contaven els seus avis quant ell era menudet. De repent se’n recordà d’una que parlava sobre Vicent, Vicent una vegada anava per eixe mateix camí pel camí vell que porta de relleu fins a sella i una vegada la llegenda conta que es va enganxar amb una branca se la va intentar llevar amb la mà, però clar com era un poc fosc perquè era de nit no podia llevar-se-la. Bé, aleshores es va donar conte de que no era una rama sinó que era el dimoni, el cerdet se li va aparéixer, de repent se’n va anar correguent fins a sa casa i sa mare li preguntà que passava i ell no li va dir res a ningú, es va llitar i a l’endemà es va morir del susto. Bé, aquella història és la que recordava el tio Tano quant anava pel camí amb el seu ruc, com he dit abans se’n adonà que es va fer un poc de nit i de repent va escolar un soroll un poc estrany perquè el burro es va asustar un poc y observant el burro que li passava per la cara que feia i el soroll que provocava va tocar un cos estrany, de repent, nota que era una textura diferent a la del burro i era un pelatge diferent del burro, i va posar, explorant amb la mà, va clavar la mà dins la boca i va dir:

    -No sé, no sé que serà, no sé si serà el dimoni, no sé si serà el cerdet en el que estava pensant jo, igual poden ser imaginacions meues , però conforme em van contar els meus avis aquells refranys que deien ‘’ si trobes alguna vegada pel camí vell que va de Relleu a Sella amb un dimoni o algun cerdet tens que alabar les seus majors virtuts’’

     

    Clar, de repent el tio Tano va pensar:

    - Ui, tinc la mà entre els dents... Cerdet cerdet, quines dents més bonics y durs que tens.

     

    I el cerdet li va contestar:

     

    - i queixals també!

     

    De repent el tio Tano se’n va anar correguent fins a sa casa i allí, es van quedar el cerdet i el burro, i correguent correguent fins a sa casa, una vegada va arribar tots li pregunten:

    - Què el passa? Què el passa?

     

    Però ell no di res en cara, tots li pregunten por el burro, què va fer, però eixa història no li ha contat a ningú. I bé, així s’acaba la llegenda.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es