Jaume el de la Serra

“Quan jo era xiqueta recorde que ma mare nos d[e]ia als meus germans i a mi, sobretot al meu germà que feia moltes entrastaes, li d[e]ia “eres més malo que Jaume el de la serra”, o a mi “me’n feu mes que Jaume el de la Serra” i jo me vaig interessar per la història d’ este personatge. Este Jaume tenia un muntó de noms, era un tipo... el rei, li dien jaume... li d[e]ien Josep Cayetano Alfonso Juan, com si fóra de la casa re[i]al. Se dedicava a pasturar el gana[d]o, els ovelles i a la agricultura, a cultiva[r] la terra. Però a ell no li agradava aquest ofici i en realitat a lo que se va dedicar va ser a ser bandolero, era un bandolero tipo Curro Jimenez. Va abandonar la seua dona, va abandonar als fills.... i en aquella època era una època de oscurentisme [?]d’ immobilització[?]... diuen que era un home que era molt devot a la mare de deu del Carmen. Según conten el sempre anava ple d’escapularis ple de medalles... i era una persona pos molt conserva[d]ora en les seues idees i en lo que ell creia. I durant la guerra de la independència van entrar els francesos a lluitar aquí en els espanyols, i ell estava en contra de tot lo que estos van porta[r] aqui a Espanya, els francesos van porta[r] molta innovació, molt modernisme, coses molt novedoses que ell pos no comulgaba amb eses idees. El va cometre un assesinat. Va matar a un veí del seu poble i entonses a raiz d’allò a part de que ja el perseguien, pues estava molt perseguit per la justícia. Diuen que el va matar en defensa pròpia, però bueno, ningú ho sap per que este tío era tan malo que per on anava anava fent mal. I a partir de entonces ell se va refugia[r] en una banda de bandoleros acontinuant fent de les seues. Entonces ell sempre ha estat amagat per les serres, les serres d’ Abanilla, Jumilla, Alacant, aquí en Alacant sobretot a la serra de Crevillent, és a on diuen que està la cova de Jaume el de la Serra , que es una cova que diuen que si te una cima, que si hay unes grietes i que diu que ahí va ser on ell tenia el seu refugio i a on ell estava, igual que en Abanilla també te un refugio que li diuen..,en la serra de la Pila te un refugio on ell també s’amagava. I ell sempre que entrava a un poble lo prime[r] que fe[i]a era trencar la làpida de la constitució, perquè ell era anticonstitucional, no estava d’acord en tot açò, i fusilar a[l]s alcaldes des poblacions d’aquell entonces. Vamos que la gent li tenia por de veres perquè era un bandolero però era un delinqüent. I al final li van fer una traïció els mateixos d’ell, del bando d’ell, els mateixos diguérem col·legues d’ell, li van prometre que anaven a indultarlo, que anaven a fer-le un indult, i ese indult, açò va ser una trampa, se van posa[r] en contra d’ell i esa trampa va ser lo que van fe[r] pa pode[r] detindrelo i pode[r] clavar-lo a la presó, i va estar molt temps clavat a la presó que va ser tot a raiz d’haver cometut el assessinat que va cometre. Entonces el van clavar a la presó i van alçar un patíbul i va ser penjat. Entonces el cos d’ell com volien que la gent veiera[?] lo que anaven a fer en ell i que açò fóra d’alguna manera pa escarmentar a la gent, pa dilos “mireu lo que vos pot passar si vos porteu com esta persona ha fet i seguiu els passos d’esta gent”, entonses com a escarment de la gent lo que van fer va ser desquartizarlo, el van trossejar tot, i el van fregir en oli, perquè claro si no la carn se descomponia, i si se descomponia pos se quedaven... Entonces per a que açò se mantinguera com un vestigi d’ell el van trossejar i el van fregir a trossos. I conta la llegenda que a medida que per on vaja[?] el va anar passant, van anar deixant un tross de cada cos d’ell per els poblacions van a passar per eixample en Crevillent,En Sax,en Fortuna, en Jumilla, en Abanilla.. per estos puestos[?] van anant deixant trossos del seu cos. I se diu que aquí prop d’ aquí, en la serra del Rollo havia un pilastre de marmol que era lo que fe[i]a el terme municipal del fondó de les Neus, de la Romana, de Novelda, Asp.. Entonses allí se va posar un pilastre, perquè en aquella cova del Rollo el també va estar, per aquelles coves i per aquella serra del rollo ell també va estar ell fent... amagat, sempre amagat, perquè ell sempre estava amagat. Entonces se diu que van porta[r] una orella d’ell i la van penjar en la creu que havia en ese pilastre de marmol. Jo no se si será de veres o será mentira , jo açó no ho he vist se conta que se conta el van cortar la oreja i la van penjar.”

Reproductor MP3