La creu i l'aurèola

Pos els iaios de la Mª Dolores, el Luis Sala i la Manuela Sala, tenien de convidats a casa tots els anys per a les festes de la Santa pos a Josefina Sala tam[b]é, que era la germana de la Manuela, i al seu home Emile.

Entonces un any, pos va vindre el Emile mol[t], mol[t] però mol[t], mol[t] malaltet i volia despedi[r]-se de la família perquè els me[t]ges li havien dit que anava a mori[r]-se.

Entonces quan va passa[r] la Santa en provessó, la seua cuñà, la Manuela, va demanar a les persones que, pos que la llevaven a muscles, que pararen la Santeta en la finestra on estava Emile, i aixína ho van fe[r]. I diuen que, pos que l’Emile li va demanar a la Santeta pos que li tornara la salut i que li aju[d]ara a superar tota la enfermetat que llevava damunt.

Entonces l’ any següent, va tornar a Nuvelda totalment recuperat i va portar la creu d’or on va donar el seu cunyat Luis en agraïment, perquè van col·laborar en la santa mentre que ell estiguera en Nuvelda. Entonces Luís i Manuela li van oferir la aurèola d’or que porta la santa en festes.

I la família Sala tenia les joies de la Santa pos guarda[d]es duran[t] mol[t]s anys en sa casa, que estava al costat pos del “Paseo de los Molinos”, per on passa la Santa sempre en la provessó. Entonces quan la Santa va passa[r] per ahi el dia de la baixà, pos algú d’eixa família li posava totes les joies, els abalorios ahi a la Santa, i li canviaven la creu i l’aurèola de maera per la de or.

Entonces un any ja, la Mª Dolores va decidí[r] que les joies de la família havien de se[r] de la santa, entonces per això ja se les va donar a la Iglesia i ja se’ls ha que[d]at la Iglesia i se guarden allí.

Reproductor MP3