La plaça del Raval

M’agüelo mos renegava cada volta que mo n’anaven a jugar al baló a la plaça del Raval, inclús mos pegava bescollaes pa que mo n’aniguerem d’allí. Perquè anys enrere, havien desaparegut molts xiquets en esta plaça, de tant en tant la terra es menjava als que estaven jugant allí.

També contava que en les nits se sentien grits i plors de tots els xiquets que havien desaparegut. Aquesta història feia que els xiquets tingueren molta por d'anar a la plaça, ademés va haver un temps que tota la plaça estava en adoquins menos en el centre que havia un círcul de terra que es per on la gent no pisava mai per por a desaparextre com ja havien desaparegut alguns altres. 

Tots els xiquets de l’època sabien que no debien de pisar allí. I la realitat era que en temps de guerra tots el subsòl estaven minats de túnels per on la gent, els rojos en especial, escapaven per els túnels hasta la rambla, quan venia la policia del règim. I per el temps, havien afonaments que és quan els xiquets que estaven jugant van desaparextre tragats per la terra, per els túnels d’eixa guerra civil. 

Reproductor MP3