La pell de ma mare

Aquesta és una rondalla que em contava el meu oncle. La història sobre la seua tia La i succeïx a Finestrat. “mmmm, bé” vaig a contar la història ja: 

  Totes les vesprades el cabrer passava amb el seu ramat de cabres i ovelles per la porta de casa de la tia Empar. Vivien en els afores d'un xicotet poble de la muntanya,  a una caseta.  

Empar no va conèixer a la seua mare. Es va criar amb la seua iaia amb la llet de la cabra Mireia. La cabra la va conèixer perque per allí solia passar el cabrer Gabriel, amb el seu ramat.

  Des que va nàixer, Empar va ser una xiqueta malaltissa, molt poca cosa, prima i dèbil i quasi sempre estava malalta.

La seua iaia es desesperava tractant d'aconseguir que menjara un poc, perquè prenguera quelcom d'aliment que l’alimentara. Com la seua mare va morir en el part no va poder prendre la llet materna que l'haguera protegit de moltes malalties. S'havia criat amb la llet de les cabres de Gabriel.

Ella odiava aquella llet. No l'agradava res! Només li agradava la llet d’una de les cabres. Mireia era una cabra xicoteta i molt bonica. La seua iaia  per a aconseguir que es  prenguera la llet de la cabra, li deia:

 -Saps filla, eixa cabreta es la teva mare. La que t’ha criat en la seua llet. Eixa es la llet de ta mare. La tens que beure.

 L'única forma perquè Empar beguera la llet de la cabra era dient-li que era la llet de sa mare.

 Així van passar els dies, les setmanes, mesos i Empar només s’alimentava de “llet de sa mare”.

 Un dia Mireia no va arribar amb el ramat.  Empar es va possar a plorar i molt trista. Van passar alguns dies i al no tornar a veure la cabra amb el ramat de Gabriel, va deixar de menjar i va possar-se malalta. La iaia estava molt preocupada i no parava de dir-li:

 -Filla meua que tens? Que vols? Menja qualsevol cosa.

 Empar només li deia:

 -No. No vull res. Vull a ma mare. No més vull la llet de ma mare.

 El cabrer li va dir a la iaia que la cabra s'havia trencat una pota i l'havia hagut de sacrificar. Empar volia tant aquell animal que la iaia va comprar al cabrer Gabriel la pell i una vegada assaonada son pare la va clavetejar en una de les parets del xicotet menjador de la casa. D’aquesta manera, Empar va començar a recuperar-se quan mirava la pell de la seua mare. Com si d’un miracle es tractara, només estava amb bona salut si veia la pell cerca d’ella.

 I quan algú li preguntaven: -Empar, què és això?

 Empar contestava: es la pell de ma mare.

Reproductor MP3