Canpop banner


    El gosset de Les Rotes

    Identificador: aliciacaba
    Títol: El gosset de Les Rotes
    Tipus:

    Llegenda

    Recol·lector: Alicia Caballero Leal
    Informant: Paco Coloma Llinares
    Edat informant: 25
    Localitat: Alcoi
    Data enregistrament: 24/05/2014
    Extensió: 506
    Text:

     

    “No se sap de quina època provenia i possiblement ara seria molt difícil d'averiguar-ho. Malgrat tot, ningú en sus cabals pot posar dubte, que Zeus, el Déu tonant, el més important del Panteó grec, visitava periòdicament la ciutat-estat de Dènia. ¿? Els grecs, podien no formar un estat convencional; però tenien determinats llaços que els unien i els feien sentir que allà en els fons, totes les polis eren una mateixa cosa. Uno de estos llaços era la religió, amb els seus innombrables dioses. La muntanya,  per molt poc elevada que fos estava plena d'ells. Altre era la poesia, més concretament la de Homero, que segons diu una persona tan respectable com Aristòtil fo la que creà aquesta consciència grega. Però a la que anava, estava Zeus girant una visita a l'Hemeroscopi i es va allotjar com sempre feia en el Montgó. Diu un historiador de Diago que el nom Montgò es una derivació de monte Jovis, és dir, muntanya de Júpiter o Zeus. Per les raons que fou, es va demorar mes de lo habitual lo qual va resultar nefast per a Selene i el seu novi. El nostre Déu, malgrat tot, lo que es poguera creure veient aquesta muntanya pelada, que es avui el Montgó, es passava be allí. L’ombra, era més gran, i en quant al nèctar i l’ambrosia, comida exclusiva dels dioses la portava el seu fidel amic Hermes. Però hi havia una raò de major importancia per a justificar aquesta preferència. Justament allí creuava el mateix paralel que passava per la muntanya Parnaso, en Atenes, és a dir, que Zeus es trobava com en casa.

     Un matí, es va sorprendre, i se'n va a anar a donar un passeig per la platja de Les Rotes. Estava relaxat contemplant la tranquil·litat de la mar quan alguna cosa va distraure.

                - No és aquella Selene? Es va preguntar Zeus. I si, era ella; havia aprofitat aquelles hores del matí per a trencar en una barca amb el seu novio el jurament fet per Diana, que es la protectora de la ciutat. Per la qual, Selene, juraba virginitat eterna a la diosa. Però la carn es dèbil i Zeus que tenia un geni terrible no podia de cap manera consentir que una simple mortal, per més que es cridara Selene com la seua filla La Lluna, trencara un vincul sagrat amb algú de la professió. Sense pensar-ho va provocar una tempesta amb el resultat d’ofegar Selene i el seu novi. Malgrat tot, va haver un supervivient; un gosset que estava en la barca. El gosset que deuria d'estar destruït psicològicament es va destrossar també físicament traent de l'aigua a la seua ama fins la bora del mar. I allí va soltar el seu últim sospir. Zeus que en el fons era un sentimental es va emocionar amb el gosset i va decidir eternidar-lo en pedra en el lloc on es va produïr la gesta. I allí, està encara, enmig d'una xicoteta cala. El gosset de Les Rotes, testimoni perenne d'aquella tragèdia d'amor i odi”.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es