Peret! Mare, coc!
| Identificador: | azaharacor |
| Títol: | Peret! Mare, coc! |
| Tipus: | Rondalla |
| Recol·lector: | Azahara Córdoba Velasco |
| Informant: | Francisco Bellot Bellot |
| Edat informant: | 30 |
| Localitat: | Elx |
| Data enregistrament: | 16/05/2014 |
| Extensió: | 553 |
| Text: |
Peret! Mare, coc! Els pares de Peret, pobres, tenien el cel guanyat perquè com tot sabeu, aquell xiquet li havia eixit entremaliat i roïnet com no podeu imginar. [?] de veres, perquè Peret era queferós i cascador,i de diablures en feia una darrere d'una altra. I es que quan aquell ideava alguna de les seues no s’encomanava ni a Déu ni al diable, que era pensat i fet. La pobra mare quan tornava de treballar es queixava i no li mancava la raó. – Ai que aquell xiquet és [...] que més roin que la tinya. Mira la que va fer hui.
I mentre dinaven, començava a contar tot un enfillat d’històries embolicades de [?] El pare se’l mirava de cua d'ull i el veia allí tot callat i fent cara de sant però amb aquells ulls de [?] Quan la mare acabava, el pare solia dir: – Peret, un dia l'expolse una grapallada i ja veuràs ja. Però les coses seguien sempre igual. Un bon dia, la mare se’n va anar al mercat i abans d’eixir advertí al seu fill: – Mira Peret, me’n vaig a comprar, estigues quiet i a veure el què fas. No me’n faces una que tindràs lenya. – Si mare. La mare se’n va anar no massa tranquil·la i Peret es va quedar a casa tot sol. De seguida, el xiquet roda la clau de la porta i començà a pensar què faria i que no faria i va veure en un racó de la sala un gran barril de vi. Peret el mira, el torna a mirar i pensa: I si jo obrira l’aixeta? Encara no l’havia acabat de pensar i aquell diablet obrí de l’aixeta tant com podía, i comença a sortir un [?] de vi tan gran que l'aixeta del barril va saltar. Peret que va veure això, tot atarantat, començà a buscar l'aixeta i no la trobava. Ai mare, ara que faig? I per més que buscaba l’aixeta del dimoni no apareixia. A tot això, el vi anava escanpant-se per tota l’escala. Llavors va veure una lloca que tenien covant els ous [?]. Peret l’agarra li talla el cap a la pobre gallina i amb [?] va tapar el barril. Però és clar, amb els ous de la lloca estaven llevant-se i Peret veient el problema es va dir: “Els covaré jo i va i... plof, es posa damunt els ous, com solen fer les gallines i els va [?] tots, sense voler naturalment. Mare de Déu, quina destrossa! En això que arriba la mare i a veure la porta tancada ja s’esperava alguna faena feta. Tota nerviosa toca la porta: – Peret, obri Peret! En silenci, la mare torna a insistir: – Peret. – Mare “coc, coc” -va dir Peret. – Peret obri. – Mare “coc, coc”.
Sempre que la mare li deia que obrira la porta, Peret responia “coc, coc” com fan les gallines. Finalment, el pare i uns veïns poden obrir la porta de la casa i què van veure... la sala plena de vi,la lloca degollada, ous exclafats pel cul de Peret. – El meu vi, ai que m’he quedat sense vi - feia el pare. – Ai la lloca, ai els meus ous – feia la mare.
I tots dos perseguiren al xiquet per la casa, i pense que aquell dia, si que va rebre Peret més d'una bona bescollada. |
| Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |