Pa amb xocolate i a córrer

El pan con chocolate i a correr. Bueno ahora voras tú, Quan anaven a escola,no? al desgarre, al desgar i tornaven de l'escola els xiquillos m'abuela mon guardava i m’aguardava en una tallà de pa i una onza de chocolate de un fabricant de Villajoyosa que li diuen Marcos Tonda, no? Bueno eren unes pastilles ,me crec que anaven sis onzes de chocolate, bueno.

I en ma casa havia una taula de menjaor, no? pues, pues, no tan gran como esta però un poquet més xicoteta, però  tenia nomes que un caixó i ese caixó anava de punta a punta, o sea, que si tu volies i estaves aquí, i sacaves el caixó, i si estaves allà, sacaves per el mateix caixo,no?

A voras tu, jo me vaig cansar de tant de chocolate y quan me quedava allí mabuela sempre estava mirant-me tenia que berenar allí, davant d’ella i  quan se n'anava a escurar qualquier cosa, jo agarrava se me quedava un tros de chocolate el tirava, claro, com era un caixotot el tirava al centro pa que si eixqueren per aquí eixqueren no mel vegueren.

Ara voràs tu, i això ho vull fer pues mentres pues mentres va pues mentres la la la tota la postguerra, no? Del any 31, al any 36 que va començar la Guerra, pues jo estava menjant, bueno no es que menjara sempre chocolate però anava tirando tirando tirando tirando...I un dia la meua germana i jo buscant no se què, no?:

-Pues me sa perdut... i tenim que sacar el caixó...

I feia tres anys que estàvem en guerra i el chocolate no el veiem ni en pintura. Bueno, saquem el caixó de chocolate... pues vam sacar lo menos un quilo de chocolate a trossets, no?Nos vam pegar una planxà de chocolate hasta aqui arriba. I això era com va nàixer, exactament!

Reproductor MP3