Els enverinats

Aquí en Petrer han hagut aixina molts grupos d'amics i entonces eh... havia eh... un grupo d'amics d'est anys que gastaven bromes molt fortes i entonces se n’eren 6 o 7 i entonces se’n van anar un dia allà, allà als Palomarets i claro van acomençar allí a parlar, se'n van fer un arròs en conill i això.. i claro... això estaven tan agust i tan açó i salta i claro de aquí a allà hi ha lo menos tres hores o més caminant, claro entonces no hi havia ningun vehicul ni res, bueno,  tenien que anar i venir.

Entonces arriben allí,  estaven allí parlant i uno contava que si la seua dona, que si els seus fills... jo visc tan a gust... i el altre que tal, contant-se la història de cada uno.

Entonces va a agarrar uno d'estanys que era molt bromista i li diu aquell:

-Diu, escolta estic jo pensant que te pareix si mos envenenem tots?

 I entonces aquell diu:

- Xe, això es molt fort, eh?diu

-Sí hombre sí, mos envenenem i ja no, ja ni volem, no volem saber res del mon, ni res, ni venen a buscar-nos, ni res, diu:

-No hombre no, diu no! schh frena anem a vore schh... tanqueu la porta!

I el porigós no volia,

- Iee no, no, no!!

- Eh tschhh però tu també eh?

I se alçà i claro acomencen allí que tal unos... i diu uno:

-Alaaa!

I claro teníem preparats uns polvos (jo no sé de que sería allò) i un got,  un got cada uno.  I entonces van acompençar, i posen el got i diu:

-Xe! senyor ja mos encontrarem en l'altre món.

Bueno i xe! i aquell estava  un poquet...

-Ay! xe eh!! schh tu també eh? No fases carantonyes que tu també.

Bueno i aquell se’l fa el primer, la primera,  aixó i està normal, claro. I  aquell:

-Venga tu, venga, no!

Va, i ara l'altre se'l fa i arriba el tercer:

-Xe! Eh, jo mira el últim.

-Schh tu no,  tu no, va! anem a per el Raúl, el Roque. Vinga!

I pilla aquell i ala! Tal i quan estan els 7, no 6, 6 es van agarrar i estaven tots ahí i quan se'n ven a uno que estirava la pata i tremolava els braços, i tal i aquell, i ara después  el altre i claro en quedava uno a soles i aquell tal agarra i diu:

-A ver, obri la porta i arrea pa baix pa Petrer chillan:

-Que s'han envenenat! s'han envenenat! s'han envenenat.

 I en això, arribà, arribava uno.

-Xe què pasa?

-Que s'han envenenat ahí ,set, buits, ahí dalt.

I claro aquell diu:

-Xé pues me’n torne.

-I se’n van ajuntar lo menos cinc o sis baixant pa baix. I van arribar aquí al metge, li diuen:

-Que ahí, que ahí dalt s'han envenenats tots els que estaven allí, el Tirant i tot.

-Com és que s'han envenenats?

-Pues sí mira, estaven menjant arròs i conill i resulta que van acomensar que volian anar a envenenar-se. I nada, se'l van pendre un veneno i s'han envenenats.

Allà va el metge i tots p'amunt, alçà un carro, puja un carro, i tal pa vore que si.. i aixó. I quan van arribar i estaven tots rient-se, aixina que aquella persona i nada...

Reproductor MP3