La Donzella del Barranc de l'Encantà

Llegenda sobre l’encanteri del barranc de l’encantà.

Conta la llegenda i conten sobretot els iaios i les iaies que viuen a Planes de la Baronia, un poble de l’interior de la província d’Alacant, un poble muntanyós, ressecos, que cultiven els oliveres, els ametlers i també els cirerers. Allí a Planes tenen uns barrancs molt bonics, amb molta vegetació, que la gent va a banyar-se durant els mesos d’estius, són uns barrancs naturals però.... cal anar, cal anar una miqueta en compte perquè potser que un dia, tu vages a banyar-te al barranc de l’encantà, o vulgues passejar-te per allí, per aquelles sendes, vulgues anar per allí una miqueta per les muntanyes i et trobes una donzella, has de saber què passa si trobes aquesta donzella, qui és aquesta donzella, la Donzella de l’Encantà de Planes. Conta per tant la llegenda que quan les tropes de Jaume I van arribar a Planes els Moros que allí vivíem, el que van fer abans de fugir, el que van fer va ser agafar tots els tresors que tenien, tots els anells, totes les joies d’or, de plata i fins i tot el coure, les monedes, tot allò que tenien de valor i el van amagar dins d’una cova, dins d’una cova allí al Barranc de la Encantà, perquè els moros pensaven tornar, pensaven que algun dia tornarien a la seua terra, pensaven que algun dia tornarien a llaurar els seus camps, pensaven que algun dia tornarien a sa casa, a poder viure a sa casa, a poder passejar per Planes, a poder veure el Sol al matí, quan es fa de dia, o veure la Lluna de Planes, per tant els moros de Planes van agafar tots els tresors i els van amagar en una cova, en una penya en particular, que està en mig d’un dels tolls del Barranc de la Encantà.

Conta la llegenda també que els moros el que van fer perquè ningú poguera apoderar-se del seu, van agafar una donzella, la donzella més bella del poble, la donzella més bella de Planes, una donzella del pell blanca, encara que era morena de pèl era molt blanca, els ulls molt grans, una miqueta ametlats i clars; van agafar a la donzella i la van tancar en aquesta penya justament amb els tresors. Primer li van fer un encanteri i després la van tancar dins de la penya perquè es quedara de guardiana dels tresors fins que ells pogueren tornar de les terres llunyanes a la seua casa de Planes. El que passa és que si tu vas, o anem algun dia per allí pel Barranc de l’Encantà potser que la trobem; ella nomes apareix cada cent anys, cada cent anys apareix, s’apareix quan ix el Sol i quan es fa de nit torna a desaparèixer. La reconeixeràs de seguida perquè es tan bella, amb la pell tan blanca, amb els ulls ametlats i els seus cabells negres i sobretot perquè va amb una túnica llarga llarguíssima; però si te la trobes, si vas per allí per Planes, si te trobes, no vages darrere d’ella, no la perseguisques , no li faces preguntes, tu et quedes quiet, la pots mirar, ella et mirarà amb els seus ulls verds i potser et faça una pregunta, si tu, et fa una pregunta, tu el que has de fer es contestar-li allò que en eixe moment puga eixir-te del cor, si tu li contestes així, és probable que ella si veu la teua bondat en el teu cor, t’indique on es troba amagat el tresor dels moros de Planes, i ja està.

Reproductor MP3