[El pi de La Baia i la gitaneta]

Hola, em dic Rosi i soc de Les Baies. Des de ben xequica m´ha quirdat l´atenció dels apodos que hay en el poble i sobretot el de la meua veïna, Antonyita la gitaneta.

Un dia li vaig preguntar a m´agüela , per què li d[e]ien això si ella no té aparença gitana ni res que se li semble, i ella em va contar la història:

Fa ja mol[t]s anys, en una casa de camp, estava la dona mentres l´home estava treballant en el bancal. Van entrar uns gitanos a robar i la dona que els va vore, se va posar a xillar . El home que la va escoltar va vindre corren[t] i ells van fugir.

Als xillits , van vindre més persones i els van seguir hasta el sala[d]ar . Es van amagar allí, i com era impossible fer-los [e]ixir, van prendre foc al carriçal .

Diuen que alguno es va cremar allí, els altres van poder [e]ixir. Ells, els van agafar i se´ls van portar cap al poble i els van penjar en un pi que  hi havia en la plaça del poble.

Altres diuen que no van arribar a tant, i sols els van asustar dient-los que anaven a penjar-los, tot astò per què estava davant la Guardia Civil.

Sigui com sigui, el cas es que tot astò va tindre molta repercussió i va estar en boca de tots. Per astò i per altres fets relacionats amb gitanos, s´ha corregut el dicho entre ells  que diu: “en La Baia te veas”, com volen[t] dir, cuidao , a vore si vas per allí que tenen mol[t] males puces estos bayeros .

Però torne al apodo de la gitaneta, des d´aquell dia cada vegada que volien anomenar a esta dona d[e]ien: si, xica, aquella, aquella dona de[l]s gitanos, la gitaneta. I a partir d´aquest succés, ella i tots e[l]s fills i filles d´aquesta dona, s´han quedat en el apodo “els gitanets”.

Reproductor MP3