El rostre misteriós de l

Llegenda

Bueno esto es una història de una l[l]egenda del poble d’Agost es referix a una cara que que està en una en una de les parets laterals donant a un carreró de la Iglesia.

 Es una història que de fa uns cinc-cents anys en aquell temps el poble encara no tenia una Iglesia i els seus habitants van decidi[r] construi[r]-ne una. En aquella època hi habitava una una bru[i]xa en fin que era una bru[i]xa que tenia un gat negre bueno com es la ima[t]ge d’una bruixa des que solen teni[r] ¿no?

 Era tan vella que uns dies que tindria un set-cents anys, bueno entonses esta bru[i]xa la que volia domina[r] el poble en el seus maleficis i al enterar-se de que s’anava a construi[r] una Iglesia pues diguem es va es va enrabia[r] ¿no? prou i va tra[c]tar per de totes les maneres de para[r] les obres de la Iglesia ja que allò li molestava pues era un lloc sagra[t] bueno ella no pudria xafa[r] perquè clar ella per als seus poders però claro era un lloc sagra[t] que era impossible que puguera xafar-lo.

 Entonses van començar a atemorisa[r] als veïns hasta tal punt que si que es va parar inclús la obra de la Iglesia, hasta que un dia va aparèixe[r] un home foraster, misteriós, que sempre vestia una capa negra i una caputxa que no li deixava no li deixava veure la cara.

L’home no es relacionava amb ningú es simplement preguntava, les preguntes que feia pos referents a la Iglesia, les obres de la Iglesia i... hasta que un dia el foraste[r] este li va di a li va di al al al  de la posa[d]a al nou dia que ja no anava a quedar-se mes allí. Li va pagar tot el que li devia i ja se’n va ana[r].

Eixa nit el el als habitants d’allí d’Agost pues va ser prou diferent. Feia mes fred de lo normal para la època hi havia un silencio bruta[l]. Es diu que aquella nit es va vore al home misteriós este en la capa, passejant per els carrers i que anava cap a la Iglesia. De fet els veïns que vivien prop de la Iglesia asseguraven que el sentien que el sentien parlar en un idioma desconegut.

Aquella nit es va produi[r] de repent un un un gran un tro molt gran segurament com si fora que tots estigueren barallant-se molt violentament i entre eixe entre eixe ruido diguem es es sentia la veu d’una veu femenina que vol dir que era la veu de la bru[i]xa.

Bueno tot segun es diu va passar molt de presa i i la última part que es senti fou a la veu de la bru[i]xa que deia que que era molt poderosa i que mai podran diguem mai podran derrocar-me. Despues de dir a[i]xò es va sentir un tro molt gran que va fer tambaleja[r] els el edifici de lo que era de lo que es va construi[r] de la Iglesia ¿no? Hasta tal punt que va fer sonar tres voltes la campana.

Despues pues en conforme diuen diguem que es conforme pasa una tormenta despues va a ve[r] una calma va a ve[r] una calma del tot una calma absoluta diguem.

Al dia siguient tot el mon es va desperta[r] mes alterat i els habitants del poble no mes podien no mes parlaven de lo que va passa[r] aquella nit.

Despues uns dies mes tard van descobrir que havia en una paret un una cara una cara allí com si esteguera impresa diguem en la paret o esculpia quisá. Entonses pos ja van començar a fer les seues hipòtesis i va ser que segurament este home va matar a la bru[i]xa llançant-la contra el mur de la paret i deixant-li impresa la seua cara.

Entonses ja ja el van començar claro estes hipòtesis ja van començar a dir que eixa persona, eixe home misteriós diguem que era Sant Pere que va ba[i]xa[r] del cel ¿no? Per a lliura[r] al poble de la bruixa i poder construir la Iglesia, de ahi que quisá al acaba[r] la obra de la Iglesia s’encomanara el edifici pues al que un dia era el patró del poble que es Sant Pere apòstol es pot dir i bueno i esta es la història. I ja està.

Reproductor MP3