La beata i l'ànec

Això va anar i era una beata que tenia un ànec. Ella el volia molt perquè era molt graciós, l’acompanyava a tots els llocs i ella el volia molt [...]. Un dia la beata se’n va anar [...], se’n tenia que anar a missa i li va dir a l’ànec:

-            Mira, portat bé, perquè jo me’n vaig a missa, però he posat el putxeret en el foc. Tu no t’acostes ahí perquè podries caure i entonces em donaries un gran susto.

L’ànec li va dir:

-            No et preocupes, no et preocupes, que jo em portaré molt bé.

Que va passar? Que ella se’n va anar i el pollet com era molt curiós va dir:

-            I què tendrà dins de l’olleta? Me’n vaig a mirar-ho. Però no, no aniré perquè m’ha dit que em porte bé, però mira me’n vaig, me’n vaig, me’n vaig[...] i ho mire.

Claro, el pollet [...], l’ànec se’n va anar, va pujar a una cadireta p[er a]a  asomar-se a l’olleta a vore que ni hav[i]a dins. Com que era molt xicotet, no podia, va pujar damunt de tots els a barretes de la cadira [?] i PIOM! va caure dins de l’olla, claro, es va morir. Mare de Déu la beata que venia de missa, ella que crida:

-            Aon estàs? Per aon estàs?

I que no contestava... Ai mare de Déu, li pega un tom al cor, i diu:

-            Algo ha passat.

Se’n entra cap a dins a la cuina:

-            Mira!

I el patet estava dins de l’olla, i ella es va posar a plorar, vinga que plorar, vinga que plorar, i  arrapant-se la cara, i se’n va [e]ixir al carrer tota plorosa i tota arrapant-se. I en això un pardalet que passava per allí diu:

-            Això [...] beata què el passa? Perquè plores?

-            Ai pollet![...], Ai pardalet! si tu ho sapieres, es que l’ànec m’ha caigut dins de l’olla, s’ha mort i jo m’arrape i plore.

Entonces diu el pardalet:

-            Ah sí?  Pues jo em lleve el bequet.

I sastira un astiro [?] i es lleva el bequet, i es posa a plorar a plorar a plorar [...] i se’n va a la figuera a passar un ratet allí, i la figuera el veu i li diu:

-            Però pardalet, perquè plores? Perquè t’has llevat el bequet?

-            Ai figuera si tu ho sapieres! Resulta que a la beata li ha caigut l’ànec dins de l’olla, ella s’arrapa i plora, i jo m’he llevat el bequet.

-            Ah sí? Pos jo em trenque les rames.

Va la figuera i  CLAC CLAC CLAC CLAC  d’[e]ixa caure totes les branques en terra i es posa a plorar, vinga que plorar, vinga que plorar. En això passava per allí un bouet que anava a passar allí baix de la figuera la sombreta [?], i quan veu que la figuera estava tota en terra i plorant el tronc [?], vinga que plorar i diu el bouet:

-       Però bueno figuera perquè plores? Que t’ha passat?

-       Ai si tu ho sapieres! Que a la beata li ha caigut l’ànec dins de l’olla, ella s’arrapa i plora, el pardalet s’ha llevat el bequet, i jo he d[e]ixat caure totes les rames, i tinc molta pena. I el bouet diu:

-       Ah sí?  Pos mira jo em lleve les banyes.

Es pega dos bons astirons i es lleva les banyes, i se’n va plorant plorant, se’n va a la font, i la font que el veu plorant i sense banyes li diu [?]:

-       Però bueno bouet que t’ha passat? Que vas tot plorant i sense banyes...

-       Ai si tu ho sapieres! tu tam[b]é ploraries, es que a la beata li ha caigut l’ànec dins de l’olla, ella s’arrapa i plora, el pardalet s’ha llevat el bequet, la figuera ha d[e]ixat caure les branques, i jo m’he llevat les banyes.

La font tota disgusta[da] diu:

-       Sí? pos jo em seque.

 I es va secar però [e]ixien unes llàgrimes per dalt de la font, vinga que llàgrimes que fea com un riu [?]. I en això que a la font van anar les filles del rei, que eren tres, van anar a portar aigua a la font. Anaven en tres canterets a portar aigua. Perquè entonces no ni hav[i]a aigua com ara que en tenim en tots els llocs. I entonces al vore la font que estava seca li pregunten:

-       Però bueno font que passa? Que no podrem veure? Que t’ha passat?

I ella contesta:

-       Ai filles meues! si vosatros ho sapieureu. Resulta que a la beata li ha caigut l’ànec dins de l’olla, ella s’arrapa i plora, el pardalet s’ha llevat el bequet, la figuera a d[e]ixat caure rames, el bou s’ha llevat les banyes, i jo m’he secat.

Elles portaven tres canterets d’[e]ixos d’obra baix del braç i PLAF PLAF PLAF van i trenquen els tres canterets. I se’n van plorant plorant al palau del rei, a sa casa [...]. Quan apleguen allí, les ancontra sa mare i diu:

-       Filles meues que vos passa? Que són [e]ixos plors?

-       Ai mare si tu ho sapieres! Ai mare quina pena! L’altra, Ai mare quin disgust!

-       Bueno bueno [...] conteu-me que ha passat.

-       Pues el que ha passat es que a la beata li ha caigut l’ànec dins de l’olla, ella s’arrapa i plora, el pardalet s’ha llevat el bequet, la figuera ha d[e]ixat caure les rames, el bouet s’ha llevat les banyes, la font s’ha secat, i mosatros hem trencat els tres canterets i tenim molta pena.

La reina que ho sen[t], tota disgusta[da].

-       Ai pos jo tam[b]é tinc que plorar. Mira pues vaig a fer una cosa, me’n vaig a vestir-me de dol.

Vestir-se de dol es vestir-se de negre. Es posa tota negra, es va pintar les ungles negres, tota negra, hasta els [l]lavis se’ls va pintar negres. En això, el rei que baixa i se la veu i diu:

-       Esposa meua però, que el passa? Que el passa? [...] Que tens eixa pena tan gran!

-       Ai Rei! si tu sapieres el que ha passat... Que a la beata li ha caigut l’ànec dins de l’olla, ella s’arrapa i plora, el pardalet s’ha llevat el bequet, la figuera ha d[e]ixat caure les rames, la font s’ha secat, el bouet s’ha llevat les banyes, les nostres filles han trencat el cànters, i jo ja ho veus m’he vestit de dol i tinc molta pena.

-       Sí? pos ara voras.

I sabeu que va fer el rei? Va agarrar i es va encendre el cul i se’n va anar a apagar-se-lo al mig del mar. I cuento acabat, per l’aixumenera se n’ha volat. I el que no alça el cul s’ha cagat. 

Reproductor MP3