Jaume el Barbut

La història del famós bandolero: Jaume el Barbut.

Este era un veí de Crevillent que p[er]a guanya[r]-se la vi[d]a, era un xicot jove, i p[er]a guanya[r]-se la vi[d]a pos se’n va ana[r] a busca[r] faena i la va troba[r] en Catral, en una finca. Entonces era molt f[id]el al seu amo, i en una barbuconà de un veí de Catral, el qual volia farda[r] de que ell se atreveria a enfrenta[r]-se al Jaume, pues li va di[r] a[l]s amigaxos:

-Esta nit entre a la finca de aon està el Jaime i li furte el raïm davant dels seus morros.

 I els amics li d[e]ien:

-No fages això que és molt fort.

 I este va di[r]:

-No passa res.

Total, que va entra[r] i van discuti[r], se van baralla[r] i li va pega[r] una navajà, el Jaume al xicot este de Catral.

Entonces, a conseqüència de això, el Jaume li va di[r] al seu amo:

-Mira m’ha ocurrit astò i ara vindran [l]es autoritats i volen apresa-me.

 I el amo, el duenyo de la finca, se va desentendre de lo que li va di[r] este i el va de[i]xa[r] al seu albedrío. Total, que va ana[r] la Guàrdia Civil, bueno la Guàrdia Civil... les autoritats en aquell entonces, a apresa-lo i aquell va fugi[r], i se’n va puja[r] de Catral corrent a la Serra de Crevillent i entonces en e[i]xe moment va comença[r] la leyenda del Jaume el Barbut, que se va fe[r] bandolero a conseqüència de això perquè tenia que viure, se va fe[r] bandolero, i el home era un xic que furtava, i no li furtava tot a la gent rica [...], li furtava algo p[er]a menja[r] ell, i dona[r]-li algo a[l]s demés necessitats, o siga que era un bandolero, mirant-ho be, era un bandolero pues molt apreciat per tot el món, perquè no era cruel.

També se va ajunta[r] en la banda, perquè entonces si que havia, en la època aquella, una banda que era una banda molt sanguinària, que era la banda “de[l]s Mujiques”, eixos si que eren sanguinarios, perquè quan atracaven a algú, pos llevaven uns gossos, i li axuxaven els gossos a la gent i luego els gossos mataven a qui estos atracaven per e[l]s camins.

I en uno dels viatges que anaven, van atraca[r] a una caravana que pujava de Rafal, i va se[r] la banda [...] “de[l]s Mujiques”,entonces van detindre a la caravana esta i este era el Marqués de Rafal. “Els Mujiques” estos e[l]s van atraca[r], se van lleva[r] e[l]s dine[r]s i entonces van ana[r] a axuxali a[l]s gossos, p[er]a que e[l]s gossos mataren a[le]s persones estes i va llegà el Jaume i se va carrega[r] a[l]s gossos i va evita[r] axina de que destrossaren a estes persones, entonces el Marqués, com li va salva[r] la vi[d]a el Jaume al Marqués, perquè el Jaume era una bona persona [...]. Entonces pos el va salva[r] la vi[d]a, i el Marqués en agraïment a això li va di[r] de que anava a fe[r] lo possible p[er]a que el indultaren.

Pos va continua[r] la història hasta que va vindre, i va continua[r] pues, unos volien apressa[r]-lo i castiga[r]-lo i mata[r]-lo i a[l]tres pos el defenien. Axina i tot, en la època de la guerra de Secessión [...], va lluità contra Napoleón, per aquí per la Serrania de  Murcia, de Albacete, per aquí per la de Alacant, va lluità.

Axina i tot li van fe[r] un a[l]tre indult, perquè com va defendre a Espanya... però ell va continua[r] la seua vi[d]a, ja s’havia fet a se[r] bandolero [...] i continuava axina. Entonces havia un grupo de frares que anaven contra el po[d]e[r] i este se va uni[r] después d’haver-los estudiat durant bastant de temps. Pues entonces se va uni[r] a ells [...], ell i el seu grupo se van uni[r] als frares estos, els quals al poquet temps, uno d’ells li va delata[r] i a conseqüència d’això, pues el van apresa[r] en Avaran, me pareix que va se[r], i se’l van lleva[r] a la presó de Murcia i allí en Murcia va se[r] ejecutat, o siga, el van aforcà, va mori[r] en la orca, i no va se[r] enterrat tot entregue, perquè no sé quin mando va di[r] de que tenia que esparsise, a conseqüència de totes les fexories que va fe[r], tenia que esparsise el resto del seu cos per la Vega Baixa, per el Baix Vinalopó, per els pobles que havia fet fexories. I en un poble, per exemple en Crevillent, que és el seu poble natal que ell és nascut en Crevillent, aquí hay una mà, lo que no me’n recorde és si és la mà dreta o la esquerra, està enterrat. I per Catral un a[l]tre tros  de cos... O siga que va se[r] mutilat, està enterrat mutilat per diversos pobles.

I aquí pos s’acaba la història resumida de Jaime Alfonso, que el seu verdadero nom era Jaime Alfonso.

Reproductor MP3