El Barranc de l'Encantada

Això era una volta una xica i un xic que es volien i resulta que la xica era molt rica, era una donzella i el xic era pobret, un pobret, un pobret això pastoret i els pares de la xica, com eren rics, eren de la baronia, no volien que anara amb el pastoret i li prohibien que festejaran. I entonses se’n van anar, i la xica tots els dies li prohibien i quan més ho prohibien, més es volien i el xic s’amagava dins la cova dels nou forats p[er a] vore-la i ella passejava per el barranc de l’Ancantà[da] tots els dies.

Ella passejava i el xic que estava allí, d’allí la veia. Li xiulava i la xica fent la bobeta se’n anava dels seus pares i se’n anava caminat i se’n anava vore el nòvio. Però, què va passar? Que com els seus pares estaven vigilant-la, un dia la van pillar. I quan la van pillar, entonses ja li van prohibir que anara en el xic, en el pastor. Entonses van anar i van buscar una bruixa i li van dir:

-Mira bruixa, ara quan estiguen en el festejant, veges que fas del pastor o de la meua filla. Si vols, la meua filla l’encantes, que estiga ella encantaeta i ell, el desapareixes.

I ells es van amagar en la cova dels nou forats p[er a] que no els trobaren. I ahi van passar un dia, dos dies, tres dies però com tenien fam, varen a eixir i quan varen a eixir enseguida la bruixa, chum, hala, estava esperant-los. I a la xica la va encantar, mira, la va encantar i la xica estava allí, de pedra, i al xic el va desaparéixer, ja no el va vore més la xica. I va dir la bruixa: -Mira!, li va dir a sa mare i sa mare va anar i va plorar i sa mare li diu: - Ara, ara i ara no tinc a la meua filla, si ho haguera sabut jo, això no lo haguera fet! Haguera preferit que s’haguera casat antes que s’haguera encantat! I la bruixa diu:

-No et preocupes que cada cent anys eixirà la teua filla i la voràs.

Però claro, la dona quan va cumplir, quan eren cent anys, la dona ja no estava, la dona es va morir i ja no va vore més mai a la seua filla. I el pastor pos se’n va anar, pobret, el van fer desaparèixer i se’n va anar. I des de entonses en Beniarrés es diu a això barranc de l’Ancantà[da]. [...] Era una xica molt guapa, molt guapa, amb unes trenes llargues, molt preciosa, molt, molt, molt. Era molt elegant, molt guapa [...]

Reproductor MP3