Amílcar Barca

Sóc Maria Assumpció Vicente Ferràndez, tinc quaranta-nou anys, visc a Elx i estem a u de juny del dos mil catorze. Vaig a contar una història que a mi me va contar mun pare, quant era xiquica, i sempre me la contava moltes vega[d]es per les ni[t]s. D[e]ia que Amílcar Barcar, que era el fill d’Atila –el rei dels Hunos-, va vindre a Elx. Venia en elefants. Jo no sé si és vitat... I, entonses diu que [...] vingué pel mar, va sacar to[t]s [els]elefants i se van vindre. I entonses quant [...] e[l]s veien [...]des del Palau d’Altamira, van dir:

- “Cuidao que venen [...] e[l]s Hunos!”

 I entonses, què? Entonses va a anar uno corrent a [l]es comportes, [...] unes comportes que havien més a dalt, i entonses es va[n] obrir -perquè ells venien pel riu, [...]  següint el riu- [?]. I, entonses, el riu Vinalopó que [...] tenia molta aigua... Van alçar [l]es comportes... Iiiiu! I se van ofegar! Diuen que estava a l’altura [...] de lo que és ara, pues lo que és ara [...] el Pont Nou, que se diu; es el que va de Reina Victoria a l’Ajuntament.

Reproductor MP3