Llegenda "El Gordo el Salt"

Aquesta llegenda es conta en el barranc de L’Encantada.

Diuen que fa molts anys, molts anys, hi havia per allí un pastor que estava pasturant el seu ramat d’ovelles, anava per allí pasturant les ovelles, quan de sobte va veure al costat del toll del “Gordo el Salt”, una xica dins l’aigua. El pastor es va quedat tot asombrat, pensant què fa si és hivern esta xica dins de l’aigua. Tot estranyat va anar a beure a la font i la xica es va apropar i li va dir.

-Bon dia pastor!- i el pastor el va respondre –Bon dia! Qui eres tu?

-Vaig a contar-te -li va dir la xica- la meua història. Sóc una princesa que estic ací encantada per culpa d’un bruixot que es va enfadar amb el meu pare, el rei. Ací darrere està el meu castell, que no es pot voreperquè també està encantat. Aquest bruixot estava enfadat amb el meu pare i  va encantar el castell i em va encantar  a mi. Sols podré lliurar-me del meu encantament si una persona em dóna un bes i prefereix salvar-me a mi, que agafar les joies del castell.

I li va fer una pregunta al pastor – Tu que preferiries besar-me a mi o agafar les joies? El pastor s’ho va pensar i li va dir -Jo, home,  salvar-te a tu.

-Val , pues,  anem a començar.

El pastor se’n va anar a per una corda. I va començar a tirar-li-la quan de sobte aparegué en la paret de la serra el castell encantat de la princesa. Era un castell gran, preciós, amb moltes plantes i moltes flors. El pastor va seguir tirant la corda, quan ja tenia agafada la princesa van començar a caure dels balcons i de les finestres del castell joies i pedres precioses. El pastor al veure-ho, va soltar la corda i se’n va anar corrent  a agarrar les joies i les pedres. La princesa es va posar a plorar  i va començar a dir.

- Altra vegada el mateix, sempre em fan el mateix, sempre passa lo mateix. Tots prefereixen les joies i les pedres precioses a salvar-me a mi.

I de moment, el castell va desaparèixer, la princesa es va afonar dins de l’aigua i la pedra preciosa que havia agafat el pastor es va convertir en una pedra de muntanya. El pastor es va quedar tot trist, què he fet jo! què he fet jo!, va pensar, no pot ser!

Va agafar les seues ovelles i se’n va anar seguint pasturant el seu ramat. I així queda encara la llegenda perquè el barranc encara té eixe nom, el barranc de L’Encantada, perquè  eixa princesa encara està allí, encara està encantada. Si algú vol anar, que vaja i que veja si l’ix la princesa, i ja saps el que has de fer si la princesa et fa eixa pregunta. 

Reproductor MP3