El Moro

EL MORO

Pos mira, fa mol[t]s anys, en el poble de Ibi, un poble xicotet, amagat entre montanyes, entre rius, pos allí es vivia molt del juguet i del gelat. Un sultà que es va enterar de que allí es produïen juguets, se’n va vindre a viure a Ibi, en busca de fortuna. Què va fer? Pos va agafar a la seua família, claro, a la dona, tenia una filla i dos fills, a la filla li dien Llúcia, la xiqueta era mol[t]...pos que volia voreu tot... Bueno, van arribar a Ibi, la qu[e]stió és que no van trobar lloguer en el poble i van vore un castell, el Castell Vermell, que estava en una montanya mol[t] propet del poble i allí que es van instal·lar. Llúcia un dia, van passar els dies i va dir:

-Jo m’hen vaig al poble i vaig a vore, jo vull coneixe[r] gen[t] del poble i coneixe[r] el carre[r]s del poble.

Se’n va baixar a la plaça de la Iglesia, niava molta gen[t], passejan[t]... I va coneixe[r] a un xic, un xic, Miquel, es van donar a conèixer, van entablar una amistat que poc a poc es van enamorar. Miquel i Llúcia es van enamorar. Claro, Miquel volia vore-la tots els dies i ella li d[e]ia que no podia ser perquè son pare la bonegaria, son pare no volia que ixquera del castell, i ell va dir:

-Pos jo aniré a voret.

-Mon pare va a enfada[r]se.

-No, perquè jo aniré per la nit, es duré una rameta de romer.

I tots els dies anava al castell, li duia una rameta de romer, ella s’assomava al balcó, xarraven un momentet i enseguida Miquel, ala! Se n’anava corren[t], li deixava la rameta de romer i se n’anava corren[t] al poble.

Un dia va arribar Miquel, una nit, va deixar la rameta de romer, però Llúcia no va [e]ixir. Al dia siguien igual, la rameta de romer, però Llúcia no [e]ixia i és que el Sultà es va enterà, el pare de Llúcia es va enterar de la relació de Miquel i de Llúcia i va agarrar a tota la família i se’n va anar mol[t] lluny mol[t] lluny.

Claro, ja, no van poder vores més. Llúcia sempre ploran[t], Miquel, pos sempre buscan[t]-la. Claro, açò pos el poble de Ibi es va enterar de tot açò i van...què van decidir? Van decidí[r] derrocar el Castell Vermell, el van tirar a terra i ahí van edificar una ermita a Santa Llúcia i una montanya que nia enfront, van edificar un a[l]tra ermita, que es diu Santa Llúcia, ai...Santa Llúcia i enfront en l’a[l]tra montanya, San[t] Miquel. Aixina, de esta manera sempre estarien miran[t]-se Miquel i Llúcia, en honor a ellos, del amor tan gran que es tenien. I el romer, va créixer i en les dos montanyes estaven plenes, plenes... i estan plenes de romer en les dos montanyes i en fin, eixa és la història de Santa Llúcia i de San[t] Miquel.

Reproductor MP3