Llegenda "La cova de la dona"

Fa molt, molt, molt de temps, quan encara hi havia dracs, en la Serra de Mariola vivia un drac que estava mis trastornat; però un drac de de veres, tirava foc i tot per la boca i tenia una cua d’eixes en forma de punta de fletxa que li servia per a defensar-se. I allí pasturava per allí, minjava (era vegetarià, no li agradava la carn, era vegetarià) i minjava pos tota la vegetació que n’hi havia per allí dalt, que la serra de Mariola, com bé es conegut, té una vegetació molt exuberant, molt varia[d]a.

Un dia, resulta que un pastor d’ací, del poble, de Muro, es va atrevir a posar els peus per allí dalt. Corria la llegenda en el poble de que tot aquell que s’atrevira a pujar a la serra de Mariola es convertiria en roca. Aleshores, este pastor es va a atrevir a pujar en el seu ramat d’ovelles i de cabres i es va arriesgar a pujar allí dalt a que el seu ramat pasturara per allí. Claro, quan va arribar va vore una vegetació tan exuberant, les cabretes estaven trastorna[d]es, les ovelles no sabien quina herba tenien que menjar de tanta rica vegetació. Però en això, que el drac que es va adonar compte que havia pujat allí una persona, un cuc de dues potes, a molestar-lo.

-I açò què vol dir?

I quan va vore al pastor i al ramat, va agarrar i li va tirar una flamera[d]a per la boca per a cremar, de fet, a unes ovelletes (pobretes es van cremar). En seguida el pastor li va dir al seu gos que agarrara al seu ramat i el portara pa ca baix, pa cal poble i en fi. Lo que no sabien era que aquella flamera[d]a va provocar un incendi molt gran en la serra de Mariola i va estar molts dies i molts dies ancenent-se (una cosa que ja veu que hui en dia segueixen provocant-se incendis, aquest lo va provocar el drac). Total, que el drac com va incendiar la serra, va tindre que canviar de lloc. Va passar pel riu d’Agres i se’n va anar a la serra de Turballos. Va passar per Turballos, pel poble, i buscant per allí es va trobar que també n’hi havia una bona vegetació, n’hi havien garrofers (encara n’hi han garrofers en la serra de Turballos) i carrasquetes (encara queden poques carrasques, però encara en queden en la serra de Turballos de carrasques). Total que buscant, buscant, va trobar una cova i va dir:

-                     Mira, xe, esta cova està guai per a resguardar-me jo ací.

Total i, bé, va començar a viure en eixa cova. Però clar, això de que un murero s’atrevira a importunar-lo no li va agradar gens i, un dia, va agarrar i va vindre pa ca [a]cí, pa ca poble, pa ca Muro i va amenaçar a tots els mureros dient-los que tenien que donar-li la mitat de la collita de tot allò que feren: d’oli, siga oli, siga blat, siga raïm... En fi, volia aprofitar-se’n també d’això, i, per si a cas, no cumplien la seua amenaça es va emportar a una dona segrestà per a tindre segur de que tots els mureros li van dir:

-                     No, no te la’n portes, per favor.

I va dir:

-                     Res, quan siga la tardor vindré per ací i m’han portaré la collita de lo que vos he dit.

I se’n va anar pa ca Turballos a la seua cova.

Mentres pujava va passar, per cert, per la bassa de Turballos i li va pegar una bona tragaera d’aigua i la va buidar de colp. Però bueno, caro els turballeros estaven pos assustats i espantats de tindre allí al drac que no es parava de fer-los bromes i sempre estava clavant-se en ells i, també, els amenaçava. I, un dia, li van fer una trampa: li van fer un forat i quan pujava i baixava de la serra, va agarrar i va caure dins.

Clar, [e]ixa dona que li deien Francesca, era la dona del pastor, casualitat (me s’havia oblidat dir-lo abans). Total que del bac eixe que es va pegar estava mis trastornat i anava mis coixo.

I el pastor un dia va arribar, quan li van contar que l’havien segrestat a la seua dona, el va perseguir en les seues caminates (com ell era pastor i havia anat moltes voltes a la serra de Turballos a pasturar en el seu ramat coneixia molt bé la serra). Total que el va perseguir a vore a on s’amagava el drac i, entonces, es va donar compte que s’amagava en eixa cova, en eixa cova que hui en dia es diu la cova de la dona i és pel que estava contant-vos de que allí estava segrestà la dona del pastor. Aleshores, se li va ocórrer una manera de poder-la salvar quan el drac no estava, però clar com la tenia presonera ahí dins no podia salvar-la. La tenia dins d’una urna de cristall i no hi havia manera de poder-la salvar. Aleshores, se li va ocórrer que li feren un bon pic (al ferrer d’ací del poble li va encomanar un bon pic) i se’n va anar allí i va començar a excavar per la part de dalt de la cova. Aleshores, va començar en el pic quan el drac baixava pa ca baix a minjar o a fer les seues malifetes pel tots els pobles del voltants: Gaianes, Alcocer, Benimarfull, que els tenia a tots atemorisats i picava per la part de dalt de la cova per a fer un bon forat i poder rescatar a la seua dona. I la part per on estava l’entra[d]a de la cova, ell anava posant pedretes per a fer-la més estreta, però el drac com estava mig atabalat no es donava compte de que la cova cada volta era més xicoteta (l’entra[a] de davant era més xicoteta). Clar, si no coneixem la cova després si a cas s’explica un poc per que es una cova molt curiosa.

Aleshores, va arribar un moment que ja tenia tot preparat per a poder entrar dins de la cova per la part de dalt i agarrar al drac quan esteguera dins. I un dels dies quan va arribar, va agarrar el pic, va fer el forat més gran i, aleshores, li va tirar unes pedres al drac que estava allí dins i ja no podia pràcticament escapar-se de la cova. Aleshores va entrar dins, el pastor, i en la seua fona li va pegar una pedra[d] a eixa gàbia de cristall que tenia i la va trencar.

El drac, mentrestant, estava en terra mig mort com si diguerem, però de sobte eixe drac va anar transformant-se, va anat fent-se més xicotet, va anar transformant-se en un moro que va donar la benvinguda als que estaven allí present i els va donar les gràcies per haver-lo alliberat gràcies a les pedra[d]es que li havien pegat. Era un moro que li deien Benàmer, que era fill d’Ali- Amer, que vivia en el palau d’ací de Muro i que no sabien per què havia desaparegut feia un parell d’anys. (Açò està relacionat en un altre conte, una altra rondalla que està en el llibre, per que el llibre són les tres històries. Estan les tres enllaça[d]es,  tenen sempre algo que nuga un poc a la història i per què va desaparèixer eixe Benàmer està en un altre conte). Bé, Benàmer els va contar que una bruixa que vivia en el racó Llobet, l’havia transformat en un drac feia ja eixe temps que vos havia comentat de fa un parell d’anys que l’havia transformat en un drac. La bruixa li deien la bruixa Boixa. I com estava dient-vos, de dalt de la cova va començar a eixir una veu que es burlava de tots dient-los:

- Què es penseu, que m’hau vençut a mi? De cap de les maneres, ningú podrà acabar en la bruixa Boixa. Ara, precisament d’on ha caigut el drac, d’ahí naixerà una figuera i qui gose tallar eixa figuera es transformarà altra vegada en un altre drac, que serà més roí del que heu matat vosaltres. Com que ja sabeu, esta figuera que no la talle ningú.

I, de sobte, de per dalt dels caps d’ells va eixir una ratapenat  que va pegar a fugir pel forat, precisament,  que havien fet ells per la part de dalt. I, efectivament, eixa cova, és una cova que té dos forats per a entrar: uno a la part superior que és molt gran i uno a la part de davant que és astreteta, que per a entrar a ella s’ha d’entrar agatanyau, sinó no es pot entrar.

-Tu has entrat alguna volta Xaro?

-No

- Jo es que vaig a entrar va unes quantes setmanes i es nota l’edat, eh? Ja es nota l’edat, que l’esquena es va fer una miqueta de mal.

I, efectivament, hi ha una figuera dins de la cova que tapa les seues fulles. Ara a la primavera, d’ací a un poc, estarà tota la part de dalt coberta en fulles, eh? I és molt, molt, molt, molt, molt, xula. Bé, i sabeu què? M’han dit que la ratapenat encara està dins de la cova i, ja sabeu, ningú pot tallar la figuera eixa que n’hi ha, que és que surt allí. 

Reproductor MP3