[El somni de l'alcalde]

Era una nit, xe que nit, d’eixes que causen horror... Els serenos amagats, els farols [fanals] tots apagats i la pluja a borbollons.

Els ulls me se van tancant [se’m tancaven], ja m’a[en]contre somiant... “Toc, toc, toc, toc”.

-          Toquen ací? “Toc, toc, toc, toc”. Pues [Doncs] si, em sembla que és ací. Qui serà?

M’alce fent puntelletes i pel forat de la porta veig a quatre en caretes i tornen a tocar: “toc, toc, toc, toc”.

-          Basta contemplaciones, subid por los balcones y atadlo codo con codo [Basta contemplacions, pugeu pels balcons i lligueu-ho braç a braç]

Veig a quatre pujar pel balcó amb caretes i d’un pessic tot tan condolit m’agafen i em nuguen amb una corda. Em posen en un cabàs i al final veig una claror. Estan fent una foguera a la plaça de dins.

Per sort, sent una colentoreta i em desperte.

-          Ai, si ha sigut un somni!

Xiquets, si al dormir voleu estar tranquils, en política no s’heu [us heu] de clavar.

Reproductor MP3