[L'escarment]

Això era un volta un matrimoni que vivien ací en Xixona i la dona anava perquè ací en este poble la costum era d’anar a llavar a la font i la font estava pues a peu a una hora de camí amb el cabassets, la roba, el sabó i duia molta càrrega, es posaven un coixí al cap.

I la dona pos com el home treballava la dona mentres treballava el home no li donava abast a dur la casa aban [s] les fills, no li donava això. I el home li dia [ deia]:

-        - Tens que buscar un atre [altre] horari pa [per a] poer [ poder] anar a llavar a la font, perquè anar de nit això no pot ser, de nit no pot ser, és que algun dia et passarà algo, et pot eixir un gos, et pot passar cualquier cosa i ja estàs tu soles allí de nit en la font.

I entonses la dona com no li feia cas a l’home i se’n anava a la font a llavar la roba, i una nit diu el home diu:

-      -  Pos jo a la meua dona li pense llevar el vici d’anar per la nit a llavar a la font perquè és d’estar ací dormint en el [ al ] meu costat.

I agarra el home un dia i li diu a la dona:

- No te’n vages Maria, no te’n vages, li diu.

-        - Que sí que sí que sí.

Val, pues entonses agarra el home i es posa un disfràs, es disfrassa,  es posa una caputxa e una caputxa en [amb] un disfràs negre i va agarrar i es va posar unes dents, unes dents com si fora un vampiro  i sel’s va pintar verdes, i es va pintar la cara verda i les dents vermelles i verdes  i es va fer cara de fantasma i se’n va i en això la dona anava a llavar a la font i a mitat camí l’home l’adelanta,  se’n va per la travessa, l’adelanta i es clava [...] i fa aixina com si fora i la dona:

-        - Guay  un bulto negre, serà un gos, allò es meneja serà un gos.

I el home va començar a fer-li por a la dona. Quan altra volta, va a un albre [r] i va per això i la dona es queda mirant i diu:

-        - Guay, pareix que ahí darrere el [d] albre [r] es meneje algo

I la dona ja tenia un poquet... i diu i entonses l’home va corrent i va més apressa i es posa a llavar roba allí en la font i en això va la dona i diu:

-        - Ay, diu, que susto que ha passat, diu ha [he] passat un susto, diu perquè ha [he] vist unes coses molt rares, ha [he] vist primer un bulto negre que es menejava i después  l’ha [he] tornat a vore però era més gran, diu menos mal que està vostè ací en la font i ja no estic soles llavant la roba i entonses el home la asusta i li fa:

-        - El bulto que ha vist era jo?

I entonses la dona escapa corrent, tira la roba i se’n va corrent a sa casa, però el home l’adelanta i es llita en el llit, i es llita vestit, i después quan està ahí llitant en el llit, diu la dona diu:

-        Ay que susto ha [he] passat Toni, ha [he] passat un susto, ja no torne a anar més de nit a llavar a la font diu perquè m’ha passat açò i diu el home i diu ha vist un home diu però què te ha passat Maria? conta’m conta’m i liu [ho] conta i diu pos m’ha passat i ha [he] vist un home o una dona no sé lo que era, un fantasma dia [deia] diu i la cara era verda, les dents verdes més fosques i això d’ací ho tenia vermell i diu:

-        - Ay mira que por que por i agarra ja el home conforme ja estaven llitant [...]mare de déu que [...] i li diu el home li diu:

-       -  Els dents són estes? i regira i la dona veu que era el home el va vore al home llitat en la [...] tot això i això ha passat de veres ací en Xixona

Reproductor MP3