Canpop banner


    Marieta

    Identificador: daviniamon
    Títol: Marieta
    Tipus:
    Recol·lector: Davinia Montes Gómez
    Informant: Miguel A. Martínez Díez
    Edat informant: 30
    Localitat: Elx
    Data enregistrament: 25-04-14
    Extensió:
    Text: MARIETA

     

    -Bon dia Miguel!vaig dir jo.

    Bon dia, (narrador)

    -M’agradaria que em contares la rondalla que em vas comentar l’altre dia..

    -Ah sí, la de Marieta?

    -Eixa!

    -Be, pos te la conte:

    Pos això diuen que era un matrimoni que era, un matrimoni que tenia com a tradició o com a costum que la dona tenia que fer-li tots el dies pa sopar tenia que fer-li fetge, que sempre volia fetge pa sopar i fetge i si no tenia fetge pa sopar pos se cabrejava amb la dona.

    Entonces un dia, bueno, mitat vesprà[da], la dona ja tenia el fetge preparat pa l’home per a sopar, però la dona, curiosa del fetge, diue este home sempre s’en menja el fetge i jo mai el taste.. Pos piya i aquella s’en menja un trosset i diu: fotre! Aquest està la mar de bo! En raó aquest en vol tots el dies. I aquella poquet a poquet se fa tot el fetge. I entonces com se’l fa tot, diu: ara que li faig jo a este!.. que no té fetge pa sopar..i en vindre me monta una que agarrate. Pos res, se’n va  a comprar a la carnisseria i quan va a la carnisseria li diu al carnisser:

    -Tens fetge?diu Marieta.

    -Pos mira ara se n’acaba d’anar una i s’ha llevat l’últim que tenia ja, ja no tinc fetge.(Carnisser)

    -No m’ho digues!, diu que el meu home no pot estar si no sopa fetge.

    -Diu: pos mira saps lo que pots fer?diu m’he enterat que hui han enterrat a uno que s’ha mort ahí en el cementeri. Diu lo que pots fer, que això està igual, l’han enterrat hui!, vas li piyes el fetge i se’l dones al teu home. (Carnisser)

     

    -Diu: pos mira, això el faré. Vaig a fer això!. (Marieta).

    I aquella piya que se’n va a per el fetge i, mentres tant, l’home ve de treballar i en això que se troba al carnisser:

    -Xe! Paquito! Qué fas? (l’home).

    -Ja vens de treballar? Carnisser.

    -Sí, ja vinc de treballar! (l’home).

    -Pos mira la teua dona ha estat aquí hui, que volia pal fetge pa esta nit pa sopar.

    -Si?ha estat aquí? (l’home).

    Diu sí, però jo li he dit que no en tenia!

    -No? Pos a vore jo ara en aplegar a casa anem a vore lo que me’n trobe.

    Total que aplega a casa i la dona ja tenia el fetge allí preparat. I aquell, claro veu allí el fetge, s’estranya i acomença a sopar, i diu l’home:

    -Fotre pos el fetge este no se lo que l’has posat hui però està millor que els altres dies. I aquella:

    -Si? pos el fetge és el mateix de sempre!

    -I diu pos no se, no vols tastar-lo tu un poquet? I aquella li diu:

    -No,no no. Diu no, menja te lo tu que a tu t’agrade més. Jo no en vull.

    -Segur que no en vols? Mira que està la mar de bo, eh! (l’home).

    -Que no, que jo no en vull. (Marieta).

    Bueno pues res. Total que se l’acaba el fetge, se lliten els dos, i a mitja nit o per ahí, acomença a sentir-se:

    Marietaaa, marietaaa!i la xica, la dona se desperta i diu: qui m’està cridant?

    -Marietaaa que m’has furtat el fetge!... Marietaaa que m’has furtat el fetge!.. i aquella espantat diu:

    -Xico! Diu que no sents que m’està cridant algú? (Marieta)

    Diu l’home: jo? Jo no sent res!

    - Marietaaa que m’has furtat el fetge!...

    -Però de veritat que no estàs sentint res?diu Marieta.

    - Que jo no sent res!, diu l’home. Vinga tira a dormir.

    -Marietaa que vaig pel primer escaló!

    -Ay mare meua!, però es que no estàs sentint lo que me estan dient?

    -Marietaa que vaig pel segon escaló ja!

    -Ay mare meua que me [a]pega algo aquí!

    - Marietaa que estic davant de la porta ja!

    I aquella, claro, de sentir tot això pos estava ja espantà!se alça i va davant de la porta, i de repent se sent que toquen:

    -Toc, toc, toc... Marietaa obri-me la porta que m’has furtat el fetge i vinc a arreplegar-ho! I diu Marieta:

    -Xico vine que aquí hi ha uno! (s’escolten rialles) i aquella obri i se sent ahí un grit i era un home que resulta que era l’amic de l’home d´ella, que sospitant que ja no havia anat pel fetge diu: esta me l’ha feta i m’ha posat un fetge d’un altre o algo i, entonces, pensant en això ja li diu a l’amic que aniguera i fera por per a que s’espantara i que no ho fera més, i això és la historia de Marieta.

     

    Molt be, moltes gràcies per la teua col·laboració. (jo)

    De res!. (Miguel A. El narrador).

     

     

     

    Dades de l´informant:

    Miguel Àngel Martínez Díez. 30 anys.

    Enregistrament: 25-04-2013, a les 19:27h

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es