Marieta
Identificador: | daviniamon |
Títol: | Marieta |
Tipus: | |
Recol·lector: | Davinia Montes Gómez |
Informant: | Miguel A. Martínez Díez |
Edat informant: | 30 |
Localitat: | Elx |
Data enregistrament: | 25-04-14 |
Extensió: | |
Text: |
MARIETA
-Bon dia Miguel!vaig dir jo. Bon dia, (narrador) -M’agradaria que em contares la rondalla que em vas comentar l’altre dia.. -Ah sí, la de Marieta? -Eixa! -Be, pos te la conte: Pos això diuen que era un matrimoni que era, un matrimoni que tenia com a tradició o com a costum que la dona tenia que fer-li tots el dies pa sopar tenia que fer-li fetge, que sempre volia fetge pa sopar i fetge i si no tenia fetge pa sopar pos se cabrejava amb la dona. Entonces un dia, bueno, mitat vesprà[da], la dona ja tenia el fetge preparat pa l’home per a sopar, però la dona, curiosa del fetge, diue este home sempre s’en menja el fetge i jo mai el taste.. Pos piya i aquella s’en menja un trosset i diu: fotre! Aquest està la mar de bo! En raó aquest en vol tots el dies. I aquella poquet a poquet se fa tot el fetge. I entonces com se’l fa tot, diu: ara que li faig jo a este!.. que no té fetge pa sopar..i en vindre me monta una que agarrate. Pos res, se’n va a comprar a la carnisseria i quan va a la carnisseria li diu al carnisser: -Tens fetge?diu Marieta. -Pos mira ara se n’acaba d’anar una i s’ha llevat l’últim que tenia ja, ja no tinc fetge.(Carnisser) -No m’ho digues!, diu que el meu home no pot estar si no sopa fetge. -Diu: pos mira saps lo que pots fer?diu m’he enterat que hui han enterrat a uno que s’ha mort ahí en el cementeri. Diu lo que pots fer, que això està igual, l’han enterrat hui!, vas li piyes el fetge i se’l dones al teu home. (Carnisser)
-Diu: pos mira, això el faré. Vaig a fer això!. (Marieta). I aquella piya que se’n va a per el fetge i, mentres tant, l’home ve de treballar i en això que se troba al carnisser: -Xe! Paquito! Qué fas? (l’home). -Ja vens de treballar? Carnisser. -Sí, ja vinc de treballar! (l’home). -Pos mira la teua dona ha estat aquí hui, que volia pal fetge pa esta nit pa sopar. -Si?ha estat aquí? (l’home). Diu sí, però jo li he dit que no en tenia! -No? Pos a vore jo ara en aplegar a casa anem a vore lo que me’n trobe. Total que aplega a casa i la dona ja tenia el fetge allí preparat. I aquell, claro veu allí el fetge, s’estranya i acomença a sopar, i diu l’home: -Fotre pos el fetge este no se lo que l’has posat hui però està millor que els altres dies. I aquella: -Si? pos el fetge és el mateix de sempre! -I diu pos no se, no vols tastar-lo tu un poquet? I aquella li diu: -No,no no. Diu no, menja te lo tu que a tu t’agrade més. Jo no en vull. -Segur que no en vols? Mira que està la mar de bo, eh! (l’home). -Que no, que jo no en vull. (Marieta). Bueno pues res. Total que se l’acaba el fetge, se lliten els dos, i a mitja nit o per ahí, acomença a sentir-se: Marietaaa, marietaaa!i la xica, la dona se desperta i diu: qui m’està cridant? -Marietaaa que m’has furtat el fetge!... Marietaaa que m’has furtat el fetge!.. i aquella espantat diu: -Xico! Diu que no sents que m’està cridant algú? (Marieta) Diu l’home: jo? Jo no sent res! - Marietaaa que m’has furtat el fetge!... -Però de veritat que no estàs sentint res?diu Marieta. - Que jo no sent res!, diu l’home. Vinga tira a dormir. -Marietaa que vaig pel primer escaló! -Ay mare meua!, però es que no estàs sentint lo que me estan dient? -Marietaa que vaig pel segon escaló ja! -Ay mare meua que me [a]pega algo aquí! - Marietaa que estic davant de la porta ja! I aquella, claro, de sentir tot això pos estava ja espantà!se alça i va davant de la porta, i de repent se sent que toquen: -Toc, toc, toc... Marietaa obri-me la porta que m’has furtat el fetge i vinc a arreplegar-ho! I diu Marieta: -Xico vine que aquí hi ha uno! (s’escolten rialles) i aquella obri i se sent ahí un grit i era un home que resulta que era l’amic de l’home d´ella, que sospitant que ja no havia anat pel fetge diu: esta me l’ha feta i m’ha posat un fetge d’un altre o algo i, entonces, pensant en això ja li diu a l’amic que aniguera i fera por per a que s’espantara i que no ho fera més, i això és la historia de Marieta.
Molt be, moltes gràcies per la teua col·laboració. (jo) De res!. (Miguel A. El narrador).
Dades de l´informant: Miguel Àngel Martínez Díez. 30 anys. Enregistrament: 25-04-2013, a les 19:27h |
Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |