La roca encantada

LA ROCA ENCANTÀ.

Pues astó vaig enterar quan jo era xicotiu, ma mare pa fer-nos por  […] com vevien ahí res, a cinquanta metros, pos nos feia por per a que no anaren al lloc, deien que eixia una tal bruixa o eixia [...] [?]

Pues la llegenda segons diu la meua mare m’ho contava [...] comentava contan-nos que la llegenda esa era una d[o]na que vestia tota de negre i venia vetes, vetes de color i quan acabava de vendre totes les fetes que anava tot el dia per amunt i per avall se anava i s’assentava a la r[o]ca. [?]

Esperant al seu home a que s’havia anat a la guerra a llutar amb els moros o algo aixina deia ma mare [?].  Tant esperava nit tras nit aquella dona que el alma se li va consumir i ja estava avorrida de tot i allí estava esperant. [?]

Pues diu que les nits que hi ha lluna tan plena, lluna llena que diuen, ix de la pedra una xica jove vestida de negre i va tirant vetes pel camí i diuen la gent que quin trobe una veta, [...] troba l’amor pa sempre.

També diuen altres que de la pedra ix una bruixa i assustava molt als xiquets i això és el que deia ma mare.

Reproductor MP3