La font de les capitanes

Aquesta llegenda que em va contar el meu agüelo va passar poc després de la conquesta del Rei Jaume I, de la Foia de Castalla, quan dos dels capitans van quedar a[l] càrrec del Castell d’Ibi i dels seus habitants.

El[s] dos capitans eren Pere d’Azagra i Ximen d’Urrea, aragonesos e[l]s dos, i que amb les seues dones, Maria i Lliurada, i amb uns pocs de soldats vivien al castillo del poble, convivint amb e[l]s moros que traballaven als campos que rodeaven el Castell. Aques[ts] homes, dones i xiquets havien demostrat ser fidels al rei i als seus capitans.

To[t]s e[l]s dies, e[l]s dos cavallers cabalgaven per les seues terres i disfrutaven dels paisatges verds banyats per l’aigua dels dos rius que passaven per allí. Un dia, van arribar al lloc del qual parla la llegenda, la Fon[t] de les Capitanes.

Conta la llegenda que, un dia de primavera, anaven passejant el[s] dos capitans, van creuar el pon[t] de madera de pi que hi havia i van descavalgar. A cada part del riu hi havien molts xopos i els cavalls passejaven lliurement per la zona. E[l]s dos capitans es van tombar a l’herba, al costat d’una font d’aigua, i entonces s’adonaren de la bellesa del lloc.

No tots el moros del territori estaven d’acord amb el reinat de Jaume I, i uns quants de estos vivien per la serra, amagats, i vivien de lo que robaven. Quan van veure a[l]s dos capitans tan tranquils van saltar a per ells i e[l]s van matar.

Un pastoret va descobrir l’assessinat i ràpidament va avisar de la tragèdia. Les dones de[l]s dos capitans van cavalgar cap al lloc del[s] fets i, quan van arribar, van trencar a plorar sobre e[l]s cossos dels seus homes. Les dones, després d’això, van fer el jurament d’ocupar el lloc dels seus marits a les ordres de Jaume I, per a lluitar contra els sarraïns, fins que van caure a una batalla.

La llegenda acaba amb el reconeixement que el rei Jaume I va tindre; va donar les terres als hereus i estos van manar construir un habitatge al costat d’on [hi] havia passat tot i li van posar el nom de Fon[t] Viva, encara que es coneix més per la Fon[t] de les Capitanes, en memòria d’aquestes dos dones.

Reproductor MP3