El pinet de Fèlixpuja

Fa molts anys, en un maset, que li diuen Fernoveta, situat darrere de l’ermita de San[t] Miquel en Ibi, anava cap a ell, una nit, un xic que li d[e]ien Fèlix que era fill del mitger que cuidava la finca de Fernoveta.

Quan de sobte, va senti[r] una veu que li d[e]ia: “Fèlix puja... Fèlix puja...”. Total que Fèlix [s]e’n va arrimar a investigar a vore da on venia eixa veu que pareixia que vinguera de l’àuia  [?] d’un pi, que estava inclinat. Quan de sobte, va senti[r] una olor que li va fe[r] córrer presa del pànic i es va nota[r], mentrescorria cap a la casa, notava com si intentaren agafa[r]-lo en les mans, algú. Total que va arriba[r], va córre[r], va córre[r] cap a la casa i quan va arriba[r] a ella va tanca[r] la porta i va senti[r] un fort colp en la porta que li d[e]ia: “Fèlix això t’ha salvat, Fèlix això t’ha salvat”. Ni ell ni la seua família va vole[r] investigar el cas, per què havia ocorregut això, no?

Total que al matí siguient, quan van obri[r] la porta, estava una mà, n’hi hav[i]a una mà marca[da] en la porta de madera la qual encara es conserva i res, d’a[c]í també li ve el malnom al pi inclinat de Fèlix, el pi de “Fèlix puja”

Reproductor MP3