[La raboseta y el rabosot]

“La raboseta i el rabosot” 

 […]Era una volta una raboseta, astò també era una raboseta. I, era molt pilleta i havia un rabosot que era ell un rabosot grandot, i li diu: 

- Raboseta, mo n’anem demà a la palmereta de ta tia? I tu puges alt i me tires datilets? 

 I diu ella: 

- Este lo que vol es menjar-me, i se’n va i s’ompli els bolsillets del babi [...] de pedretes, i el raboset amb la boqueta oberta, i en ve de tira[r]-li datilets li tirava pedretes, i li va rompre les dentetes. I ell: 

- Ai! Les dentetes! Les dentetes! 

 Se’n va corrent la raboseta... Tu saps lo que és un còssil? Bueno pues un còssil es com un planteret, que nans no [hi] havienllavaores. [...] com un planteret però gigante i posaven la roba a remull allí. Entonces va la raboseta corrent i se posa aixina, ella aquí baix i es fa el planteret aixina, i per aquí va fer un fora[d]et. 

I el rabosot diu: - Me la tinc que menjar! Me la tinc que menjar! A on estarà? A on estarà? 

 La raboseta ahí llevava una a[g]ulla, d’eixes de fer... una a[g]ulla grossa. 

- Jo me la tinc que menjar a la raboseta... me la tinc que menjar... 

 I va i se senta a descansar, i la raboseta: Pim!, li pega una punxa[d]eta al  cul [...] en la a[g]ulla. I el lobo: 

- No se ti que escapar... me la tinc que menjar. I entonses va a la casa de la raboseta. 

- Pam! Pam! Pam! 

- Qui és? 

- Sóc ta tia. 

- No, no, no me fie de tu. 

 S’havia pintat les manetes de blanc de farina p[er]què l’obrira. Diu: 

- Ensenya-me la maneta per baix de la porta. 

 Deixava la maneta aixina, la raboseta bufava i veia que era farina. I no li obria. Entonses el raboset diu: 

- Jo, me la tinc que menjar i, com me la menjaré? 

 Bueno, lo que és cert és que [...] la raboseta li fa una jugarreta. Li diu que se’n va a una platja i lleva una barqueta i la barqueta està fora[dad]eta, i la raboseta era molt hàbil, pega un brinco se n’ix i el rabosot s’aofega dins de la barqueta. 

Reproductor MP3