La delicada de Gandia

Bé, bueno aquesta llegenda me la va contar la meua mare que se la va contar fa anys. La meua mare  és d’un poble de la comarca de la Safor a cent kilòmetres de Gandia.  Quan jo era menuda  i em posava melindro[s]a i  em queixava de tot, la meua mare em   deia “No sigues la delica de Gandia”. I jo clar,  estranyada li  preguntava que qui era aquesta xica que havia anomenat ja unes quantes vegades.

Entonces em va contar que la delicada de Gandia era un xica  que li deien la Amparito . I que conta la lle[g]enda que fa molts segles va viure a la ciutat de Gandia  aquesta xica, aquesta xica jove i bonica donzella. Un dia mentre eixia de l'Iglesia Col·legial de Gandia, un p[è]tal de gesmil va caure sobre el seu cap, quedant la jove estesa al sòl sense vida.

Entonces la, la hist[ò]ria es va estendre per tota, per tota la comarca, assabentant-se la gent que la Amparito, havia passat a millor vida només per haver-li "fregat" una flor. I és que la majoria de vegades  es va ometre el fet que en realitat es tra[c]tava d'un  fred i petri p[è]tal de  gesmil que formava part de l'ornament de la fatxada de la Iglésia.

Per això quan la gent escoltava la hist[ò]ria, la reacció quasi sempre era la mateixa Qué delicà! I des de aleshores es coneix a la jove com la pobre delicà

Reproductor MP3