Canpop banner


    Llegenda de la cara del Castell

    Identificador: eliaferrer
    Títol: Llegenda de la cara del Castell
    Tipus:
    Recol·lector: ELIA FERRERO SILVESTRE
    Informant: FRANCISCO BENEYTO VERDÚ
    Edat informant: 80 anys
    Localitat: Banyeres de Mariola
    Data enregistrament: 11/03/2015
    Extensió:
    Text:

    Fa molts anys; tants que ja són segles; quan Banyeres es deia encara Beni-heres i no era més que una fortalesa mora, vivia al Castell, llavors flamant, Haroum Beik, cabdill militar d'aquell petit poble que s'agrupava entorn de la fortalesa.

    Haroum Beik era estimat i temut alhora pels habitants de Beni-heres. De valent i esforçat ànim, ningú com ell per organitzar batudes i netejar la comarca de les quadrilles de bandits o fer-se fort davant els atacs dels cristians. Però també ningú com Haroum Beik per mostrar-se inflexible, quan hi prenia qualsevol decisió.

    Únicament tenia Haroum Beik un punt accessible a la tendresa, la seva filla Kediya. Ella era el major tresor del cabdill de Beni-heres. Kediya era famosa per la seva bellesa i per la gràcia dels seus moviments en executar les danses, i sobretot per l'admiració i amor que sentia cap al seu pare.

    Kediya tenia una passió irresistible: la dansa. Tots admiraven el seu cos jove i àgil quan es lliurava als passos i girs del ball. Haroum Beik li agradaven les seues danses, especialment una dansa que Kediya havia ideat i que executava quan els de Beni-heres aconseguien alguna victòria en les seues guerres. La jove prenia la bandera que presidia les batalles i ballava amb ella, voltejant-la sobre el seu cap, fent-la pujar i baixar. La Dansa de la Bandera es va incorporar a tots els festejos que es celebraven a Beni-heres.

    Però no tot en el poble era submissió i amor cap a Haroum Beik. L'enveja havia fet que Ahmed Hassan, lloctinent de Haroum Beik i un dels seus millors amics, decidís donar-li mort i proclamar-se successor seu.

    Kediya, que vetllava sempre pel seu pare, va observar alguna cosa estranya en l'actitud d'Ahmed Hassan i ho va comunicar al seu pare. Però aquest la va convèncer que no passava res dolent. Que l'actitud estranya del seu amic pogués ser deguda al fet que estigués enamorat d'ella.

    Va arribar el dia que es commemorava a Beni-heres, com en els altres poblats moriscos, l'arribada de l'estiu, època de la collita. Per voluntat de Haroum Beik, Kediya havia de dansar aquest dia davant del poble sencer. I Kediya va dansar, primer diversos balls àrabs i per finalitzar la Dansa de la Bandera.

    Tot el poble contemplava absort l'espectacle, quan, de sobte ... Va ocórrer una cosa molt ràpida; tant, que ningú va poder després explicar exactament com havia ocorregut. Es va sentir un crit; Kediya, en un dels seus girs, va quedar un instant col·locada davant el seu pare ... i, gairebé en aquest mateix segon, va caure pesadament a terra.

    Enmig de la confusió, uns soldats van portar pres a Ahmed Hassan, encara amb l'arc entre les mans. Ell era qui havia llançat la fletxa, dirigida a Haroum Beik i que Kediya, l'única que va advertir el moviment, no havia trobat més mitjà d'evitar la mort del seu pare que interposant-se en el camí de la fletxa.

    Haroum Beik va alçar el cos de la seva filla en braços i va demanar als habitants de Beni-heres que decidiren per si mateixos el càstig que mereixia el traïdor. Tots, per unanimitat, van decidir que hauria de ser despenyat des dels merlets més alts del Castell.

     

    Des de llavors va quedar gravat a la pedra aquest perfil humà, en el qual es distingeix una cara. Aquesta és la cara d'Ahmed Hassan, esculpit a la muntanya per memòria del seu crim i exemple de les generacions successives.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es