Canpop banner
    • Inici  ›
    • Cercar  ›
    • [La dona que va anar a llavar a la font de Grau]


    [La dona que va anar a llavar a la font de Grau]

    Identificador: nuriamarti
    Títol: [La dona que va anar a llavar a la font de Grau]
    Tipus:
    Recol·lector: Nuria Martínez Picón
    Informant: Angelita Miquel Gracía
    Edat informant: 73 anys
    Localitat: Xixona
    Data enregistrament: 15/04/2015
    Extensió:
    Text: Molt antigament les dones del poble anaven a llavar la roba a les fonts del poble: la font de Grau, la font d’Alequa i la dels Bassons. I, claro, eixien a les dos del matí. Agarraven el cabàs al cap i se n’anaven caminant a poc a poc [?]. Antigament, molt antigament, lo que és hui l’hospital, la residència que ja diguem actualment, era un cementeri. I claro, qui no volia passar pel carrer la Vila o el carrer Lorito per no pujar tota la costera hasta dalt, pos entonces pegaven la volta i se n’anaven pel camí del cementeri. I hi anava una dona soles que duia el caba[ss]et ple de roba i [...]:  _Ai mare de Déu! Qui serà? Si són les dos del matí, que té que fer ahí una persona? I, ara que faig? Jo ara no me’n puc tornar! Que no me puc tornar! Ara si em veu correns. Jo aniria correns, però si em veu córrer i se’n ve darrere?  Alah, pues passa: _Bona nit! I aquell li diu: _Bona nit [la informant ensenya les dents canviant la veu].   _ Buai que lletja, buai que lletja! Mare de Déu! Alah, aquella catxo, catxo, catxo, catxo, catxo [?] cap amunt, cap amunt, cap amunt.  Més amunt, ja encolla[d]et allí dalt, veu un altre bulto: _Fotre hui! Per què no m’hauré dut hui una xicona o algú en mi o el meu home m’haguera acompanyat? [perquè els homens també anaven a voltes a acompanyar-les explica la informant]. Alça [?] i diu: _Mare de Déu! Un altre bulto [?] [...]. Bona nit! I aquell: _Bona nit. [La informant parla ensenyant les dents canviant la veu].   _ Bai que coses. Ai mare de Déu! I ara com me’n tinc que tornar? Ai senyor, amb el temps que fa! Com me’n tinc que tornar?  Bueno, pues la dona trau tota la força que té i se’n va. I quan entra al llava[d]or, en el ullet [l’informant explica què és] [...]. S’acosta i diu: _Ai senyora! Menos mal que està vostè ací! Perquè me’n dut un susto. _Un susto? _Sí senyora, m’han vist dos persones per ahí! Però, tenien un caràcter! I, pareixien la mateixa! I, eh! Aquella chss, chss, chss [?] [La informant meneja les mans com si estiguera llavant la roba]. I diu:  _Ai! I tenien unes dents...! I es regira aquella i diu: _ Són estes?? [La informant acaba ensenyant altra vegada les dents canviant la veu]. ¡Era la mateixa persona que es va trobar pel camí! Ja no se sap que va passar amb aquesta dona que havia anat a llavar a la font de Grau.
    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es