La mare de Déu de Benigànim

Llegenda

“En [A] Benigànim, un poblet de ahí [d’allí] de la província de València, [...] tenien molta [molt] fervor a la Mare de Déu, a Santa Inés de Benigànim, a Santa Inés que era Santa, ara ja és Mare de Déu. [...]

I [...] hi havia un xic jovenet que se’n va anar i pasturava [a pasturar] per la serra aquella pa ca mun, pa ca mun, pa ca mun [cap amunt, cap amunt, cap amunt] [...]. I estaguen [estiguen] allí, es que es veu [va veure] una llum ¡Rummm!, que baixava cap avall, i la Mare de Déu li se va posar [se li va posar] damun[t] de [d’] una carrasca i ell es va assustar [se n’espantà] mol[t]. Va tindre molta alegria i va dir:

- Ai! És la Mare de Déu!

Va pillar el ganaet [ramat] i se’n va anar al poble i ho va dir i el personal del poble li d[e]ien que estava loco [boig] que això eren manies d’ell [...]. Tots van dir:

- Pos ala [doncs be] [a]nem a vore [veure] si és la veritat.

Se’n van anar tots en provessó [processó] pa ca mun [cap amunt] i quan apleguen dal[t] [...] tots [deien]:

-[V]eus com és mentira [mentida]!

Uno [un deia] que era mentira [mentida], l’a[l]tre que era veritat....

[...] Hi havia un xic jovenet tam[b]é que era mut i estaven tots per allí miran[t] i el xic eixe va dir:

- Ai! Jo la veig! La Mare de Déu, mireu-la.

I tots van dir este [aquest] mut ha parlat pos [doncs] sí que és deveres [veritat] el milacre que li ha fet. I és quan tots li va[r]en pagar tot lo que [el que] va[r]en voler tots els del poble i li va[r]en fer una ermita al ca[p]damun[t], allà amun [dalt] a la serra, [...] i tots els anys li fan la festa a Santa Inés de Benigànim.”

Reproductor MP3