El vell Matei i el vell Tirol·liro

Rondalla

La historia, tracta de dos (dues)persones majors, ja velles que eren molt riques i a una li deien Mateu i a l’ altra Tirol·liro. Aleshores,  Mateu li va deixar uns diners a Tiroliro, i quan va arribar el dia pactat per a pagar- li, Tirol·liro no va a voler pagar.  I aleshores va idear una argúcia per tal d’ evitar de pagar-li i el que va fer va ser,  fer-se el mort.  Un dia va aparèixer estés damunt del llit,  i quan va anar la seua dona se’l va trobar allí immòbil i aleshores va cridar al agutzil del poble i al jutge i em va dir que com no es movia que havia mort i que calia enterrar-lo. Aleshores es va córrer la veu pel poble, que havia mort el Mateu i es va sabentar ( assabentar)   Tiroliro i este va dir: - Bé em sap malament que haja mort Mateu perquè em devia uns cèntims però, jo no vaig a perdona-les encara que estigi mort. Aleshores, el dia de l`enterrament estava al taüt, allí en mig la (l’)església, i Torl·liro va agafar i es va amagar en el confessionari del retorn i allí va estar amagat mentres van durar les exsèquies amb la idea que en acabar, aniria i li furtiria les sabates al mort, per tal de cobrar-se el deute que li devia el Mateu. El cas és que va acabar la cerimònia religiosa i quan anava a eixir Tirol·liro del seu amagatall, resulta que uns lladres que havien entrat a l’ església a repartir-se els diners van començar a contar-los. Aleshores, es va alçar, del taüt el Mateu i va començar a cridar per asustar a (als) els lladres:

- ¡Que isquen totes les ànimes d’ una, que isquen totes les ànimes d’ una! I els lladres que van sentir allò van eixir espaordits i amb molta por i es van deixar els diners a l’ interior de l’ església. Aleshores, Tirol·liro que va sortir del seu amagatall i ell i Mateu van a començar a contar els diners que havien deixat els lladres i a reparti-se’ls. Però resulta, que va sobrar un cèntim i aleshores Tirol·liro li va dir al seu amic: - Este cèntim me’l  quede jo perquè tu me'l devies. I els lladres que havien tornat a l’església per vore de recuperar els diners que havien deixat allí van sentir eixe comentari entre ells entre Mateu i Tirol·liro i van dir: - Aleshores  moltes ànimes deuen haver (-hi) dins l’ església perquè si en tants diners que s’han repartit, a cèntim cada una d’ elles encara ha sobrat un, és que devien haver moltes ànimes. Aleshores si que se’n van anar ja definitivament de allí de l’església els lladres, sense agafar els diners, de tanta por com teníem. I aleshores ells dos amics ric van agafar els diners i van viure tota la vida tan rics com havien segut fins entonces, fins llavors i ara amb els diners dels lladres a més.

Reproductor MP3