Canpop banner


    Mussa

    Identificador: MelaniaBer
    Títol: Mussa
    Tipus:

    Llegenda

    Recol·lector: Melania Bernabeu Martínez
    Informant: Hèctor López Mora
    Edat informant: 73
    Localitat: Elx
    Data enregistrament: 14/05/2015
    Extensió:
    Text:

    La llegenda és que una família de, de Argelia, eh uno que no era, ni era rei, ni era califa ni era res d’això, ell era molt important, d’allí. Havia vingut la filla aquí a Elx, a vore a un familiar, una cosina o no sé quin això i entonces va ver una... i com ella no parlava, que parlava en àrab, pos la pillaren i la tancaren en la casa Forra. I al vore que era aixina més, de més alta categoria, pues pensaven que tendria algo entre vore, en algú, en alguna cosa aixina com de política o algo i la tenien tancà. I el pare allí se va enterar, en Argelia i entonces buscà a un xic que coneixia que havia estat per aquelles costes valencianes en un valencià que era pesca[d]or i sabia de meravella [?] el valencià i tot astò. I va dir:

    -          Mira, jo volia proposar-te a vore si tu, pugueres anar a Elx, a vore si pots salvar a ma filla, tu que pots passar com valencià i [...]

     

    I aquell era molt bona persona i era majo. I va dir:

     

    -          Pos jo faré el que puga, si puc lograr-ho, ja vore [?] si no... pues ja...

     

    -          Bueno, tu intenta-ho.

     

    Entonces, es vingué a Elx en un altre xic i en una barca i pararen per allí, per el Carabassí per baix del faro. I va dir:

     

    -          Bueno tu que[d]a-te aquí i jo vaig a vore si puc rescatar-la. Si la rescate [...] pel matí i mon anem.

     

    -          Ah bé.

     

    -          Tu espera ahí, espera ahí.

     

    I se’n vingué a Elx, i segur que va entrar, perquè (entonces sabeu que se tancava el ajuntament les portes) i va entrar, i jo no sé què va a estar mirant a la casa Forra a vore el vigilant, total que al final l’home va dir, que li passava algo, li donava algo, si li portava no se que i al final la va lliberar i se n’anaven p[er]a Santa Pola i quant este se dóna compte, el va donar part de que havia desaparegut aquella i que uno que llevava una capa, que llevava tal, uno de això que se l’havia, se n’havien anat.

     

    I entonces, enviaren a buscar-los i vingueren p[er]a Santa Pola i este quant estaven aplegant vegué que venien a per ells amb arcabussos i coses d’eixes i tal i diu:

     

    -          Mira vés-te’n tu corrent que aquell està allí darrere i aneu-von que jo ja ma, m’apanyaré quant lo vengan [?].

     

    I aquella se n’anà i sabeu [?] que triar una barca i quan este continua corrent doncs entonces diu que vegué una dona diu fijate, i estava, era bastant de matí, perquè havia, estava clarejant i no se veia molt bé però diu:

     

    -          Jo vaig vore una dona aixina que em va, me va mirar i jo me vaig[?] quedar com hipnotitzat i em vaig anar darrere. Diu, la dona anava amb [...] un mantó preciós i tal i jo darrere a vore si jo [...] però veia que ca[da] volta estava més prop. Diu que aplegaren a un puesto, (que saps tu que en els pins que a voltes les rais ixen p[er]a fora) diu pos jo corrent darrere la dona vaig tropeçar i vaig caure a un matorral que havia i en eixe matorral pos havien moltes mates i molt d’astò i veia que els altres venien i se que[d]a parat, parat, parat i estos passaven. Jo no se si es que anaven [...] no se quin això van passar i diu de la que m’he lliurat [?] sinó esto mhavien pegat [?] perquè clar jo no vull deixar que me pillen i si me peguen un tir, m’havien matat. Mira gràcies a la dona no sé que serà, però gràcies a ella ha caigut i me[?] amagat i [...]

     

     

    I ja se posa a mirar per [...] havia passat ja [...] i en torne [...] i en que puc p[er]a salvar-me, p[er]a anar-me’n p[er]a allà, però en això veniu una altra patrulla d’Elx i diu:

     

    -          Mira eixe és el que lleva el cap!

     

    Diu:

     

    -          Eixe és el que, açò.

     

    [...] i entonces se’l llevaren a la casa Forra i el van tancar i allí estava aquell en la casa Forra. I a l’endemà va el cura de Santa Maria que visitava presos, als malalts i tot això i tal i el veu i li diu:

     

    -          Mira que jo volia, a vore si necessites algo, si tens alguna ajuda, p[er]a donar-te consuelo.

     

    I diu:

     

    -          Jo, no vull ni menjar, perquè si total me van a matar, p[er]a què vull jo res.

     

    I el cura va dir:

     

    -          Home, no van a matar-te si no has fet [?] ningun açò.

     

    Açò tu [?] però aquell no volia res. I en dos o tres dies torna i diu:

     

    -          Mira que aquí hay molta humetat i com anem ja casi l’hivern [?] amb molt fred i això t’he portat una manta està un poc vella però por lo menos p[er]a que no estigues ahí en els [...] d’eixe de palla i cal que tingues algo.

     

    I diu:

     

    -          A pos gràcies.

     

    Un altre dia un tros de pa, un altre dia ve i diu:

     

    -          Mira volia portar-te algo de de d’embutit o lo que fora, diu però no ha pogut perquè no ha parat en no sé que puesto i ja no ha pogut pillar-t’ho i voldria vindre a vore com estaves i això i tal.

     

    I diu:

     

    -          Però mira si que t’ha portat, perquè aquí ara en aquest temps tenim els dàtils i t’ha portat una borsilla de dàtils.

     

    I aquell diu:

     

    -          Uhh, si mosaltres allí també, en la meua terra, tenim molts dàtils i [...] a mi m’agraden molt, pos moltes gràcies.

     

    I a l’altre dia també li lleva una [...] i diu:

     

    -          Bueno i usted per què fa això? Per què me porta a mi si jo he [...]

     

    I diu:

     

    -          Perquè mosaltros els cristians, el deure de mosaltros és ajudar als presos, als malalts, a tal i jo t’ho porte a tu pos, per caritat i per fer-te un açò[?].

     

    I diu:

     

    -          I els bons cristians tenim que ser aixina, si tu to feres cristià perquè tu has sigut bo també, tu has vingut a alliberar a una, a una de la teua terra i això ho has fet per bé, no has fet ningú mal, ni ningún... si tu te feres cristià vories lo que és fer coses bones i fer tal.

     

    I aquell se que[d]a pensant. I als dos o tres dies quan torna el cura, li diu:

     

    -          Mira que ho he pensat, que sí que vull batejar-me. Vull fer-me, vull fer, perquè si això és ser cristià, jo vull ser-lo i bé, que els cristians no és lo que jo pensava, que pensava que anaven a matant-nos a tots i a fer-mos tal. Sí que vull batejar-me.

     

    -          Pues nada, demà pel matí venim i anem a Santa Maria i te batege’m.

     

    I entonces anaren i quant entra a Santa Maria, diu que aquell se que[d]a mirant aixina p[er]a dalt, p[er]al camarí [?] i veu a la mare de Déu i diu:

     

    -          Eixa, eixa és la que anava davant de mi i me va salvar. Eixa, eixa ha sigut.

     

    I eixa és la història. 

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es