[Els miracles de Santa Marta]

Llegenda

SANTA MARTA FRONT ALS MORISCOS

En 1538, la població de la Vila va ser atacada pels moriscos. I resulta que la població pos no podia encomena[r]-se a ningú perquè les tropes del rei estaven llunyanes i no podien demanar auxili. Lo que van fer va ser demanar pues plegaries a les sants per a vore si podien remediar la situació. Lo que va passar és que van demanar ajuda als sants i justetament pos resulta que va haver una marejada i un oleatge increïble, una gran tempesta, i que va fer que moltes embarcacions dels moriscos van naufragar i la resta se’n van tornar per on van vindre. Eixe dia era el dia 29 de joriol, que era el dia de Santa Marta, i per la qual cosa la santa i la patrona del dia [volia dir de la Vila] és Santa Marta.

LES LLÀGRIMES DE SANTA MARTA

Més d’un segle després, el 8 de maig, estava donant el sacerdot la santa missa quan li va demanar a l’acòlit que el duguera una miqueta d’auguia per als oficis. El cura, amb l’espera esta de quan ho va demanar, va mirar a la santa i va veure que brotaven del rostre suor i de les ulls llàgrimes. Lo que va fer és quidrar immediatament a totes les autorita[t]s que havien a la població, que van comprovar que això era cert i al voltant dastò van redactar una acta notarial que es conserva encara en les arxius de la Vila. Al parèixer pues es va denominar a partir d’ahí el milacre de les llàgrimes de Santa Marta. Eixe mateix dia, la curiositat és que el rei Felipe IV, en Madrid, va donar l’adjudicació, l’autorització per a construir un pantà en Relleu que era molt important perquè aixina aliviaria molt la sequera de l’horta vilera.

Reproductor MP3